Aquesta pel.licula no m'ha agradat molt, primer per que pense que es el mateix que la pel.licula de la evaluacio anterior un profesor que te uns metodes d'ensenyament que fan que els alumnes pensen d'una altra manera y que algun d'ells acabe malamemt y el profesor sense treball. Encara així aquesta pel.licula m'ha fet pensar moltes cosses.
La historia comença amb molts xiquets fent una ceremonia tots ells ven uniformats, amb signes i guardant disciplina a uns superiors. Ens ensenya un col.legi antic diu que el millor dels estats units pero en el meu pensament em pareix el mateix que estar a la preçò o com tractaven els nazis als seus soldats. Tambe m'ha fet agrair els anys en que hr nascut, jo soc molt revolutiva i un tractament així en la meua persona no podria suportar-ho. Ja m'indigne amb alguns profesors que volen pareixer-se a estos i timdrer-nos encarcelats i acatant normes absurdes que nomes els afavoreixen a ells...
Els fan respectar i els imposen 4 valors: tradiciò, disciplina, honor i grandeça. En la meua opinio no nomes i a cuatre valors a respectar, hui dia segons estan les cosses hi han valors com el respecte o la ajuda que estan damunt d'un pedestal comparat amb els altres son molt mes importants, som humans no maquines, honor? L'honor no es important quan faltes al respecte a una persona sino el dret a ser respectat.
Una altra cossa que m'ha cridat l'atenciò ha sigut que al començament de curs els xiquets no volwn estar al col.egi, els que son una mica mes majors es burlen dels valors del colegie pero a l'hora de la veritat no son capaços de lluitar per allò que volen, es a dir, els han implantat tant la obediencia i disciplina que mai poden dir que no a un major.
Un dels xiquets aquell que mes en davant vol dedicarse al teatre quan comença la pel.licula el pare li fa fora de l'anuari i ell no li sap dir que li agrada treballar en això que es allò que ell vol. Així jo pense que tinc que donar gracies per allò que ma tocat encara que sempre em queixe...
Son molt estrictes respecte a la educaciò i la ensenyança hi ha un moment que entra el profe a clase i els alumnes inmediatament callen no se sent ni una mosca a l'aula, com es això posible? Mai hr vist això... la de cosses que s'ham de fer y la discipilna que hi ha que posar en un xiquet per a que despres es comporten, jo em pregunte, quin será el càstic?
Hi hs un profesor nou de literatura, li diu al començament de la clase als alumnes que poden dirigirse a ell de dues maneres, senyor kiting o una altra manera es: oh capitan, mi capitan. Ell ja s'esta mostrant com un guia, com aquell qui mana ordres, pero la clase son els seus camarades. Jo pende que el seu objectiu es seduir-los timdre la seua confiança per a així poder traure el màxim d'ells. Aixi es com es deuria donar una clase, animant a les persones en relacio amb els altres no destinats a rebre ordres de superiors sino a trobar-se a si mateixos.
Aquest profesor es allò contrari al que s'ensenya a aquesta escola. "Carpe diem" els diu, disfruta el moment, es veritat tots els moments els dies, les hores, les setmanes, els anys, mai seran recuperables, allo que ara en aquest instant he d'aprofitar-ho per que sino no tindre mes moments per fer-ho." Cojed las rosas mientras podais por que seremos pasto de los gusanos" aquesta frase que diu fa referencia a allò que he volgut dir amb aprofitar tots els instants.
Els xics estan molt contents amb les seues clases, tots han quedat alucinats, y mes encara quan el senyor kiting els fa arrancar del llibre de literatura tota la introducciò. Objectiu aconseguit, el profesor nomes amb aquesta acciò ja tenia un percdntatge molt alt d'alumnes del seu costat, jo tambè o estaria si apareguera un profesor així.
"Leemos y escribimos poesía por que pertenecemos a la raza humana y esta es todo pasion" aquesta frase m'ha agradat molt per que aquesta es la nostra diferencia amb els altres essers vius, els poemes son la imatge dels nostres sentiments, la nostra consciencia, fantasía... allo que ens diferencia.
El profesor keating diu que ell vol pensadors lliures, xics capaços de decidir per si mateixos, "solo al soñar tenemos libertad " els diu ell. Te rao en la meua opinio, nomes som verdaderamrnt lliures als somnis, dia a dia per a nosaltrss tot son normes, lleis i reestricons, els somnis rns agraden pero nomess per que son un benefici nostre asegurat.
Els xics s'interesen tant pel profesor que busquen el seu anuari, i descobreixen que pertanyia al culb dels poetes morts, els xics li pregunten sobre allo i eel profesor els diu que es reuniem a la cova fora del colegi i llegien poesia tota la nit. Jo pense que axo es subrealista total, uns xiquets reunintse per a llegir poesia,? On s'ha vist això? Pero aquestos xics estan tan dedicats als estudis i als llibres que no tenien res mes a fer.
Els xics van al lloc, un dells nomes vol anar a escoltar perque te problemes amb allò de parlar en public... el que es vol dedicad al teatre agafa un llibre que es llegia al començament de les reunions drl club, aquest s'anomenaba "cinc segles de poesia" començen a llegir-lo:"fui a los bosques para no llegar a la realidad que es la muerte y darme cuenta de que no he vivido". Aquesta oraciò m'ha cridat molt l'atenciò, allò es veirtsr, la nostra vida es un cicle, i ara som jovens, però d'açi a res no podrem dir el mateix... ls vida vola rápida.
En aquella cova ells es senten lliures, conten histories dd oor, fumen, riuen, canten, lligen poesia, porten xiques, podem fer allò que s'els done. Tots busquem un lloc així, un lloc sense mormes, sense censures, sense castics. Es una manera de ser ells mateixos, el paradis per a cualsevol.
En la clase seguent el profesor fa escriure a tots els alumnes una poesía, vol que es mostren a si mateixos i que es troben a ells al seu interior i que allò ho reflexen en un poema, jo pense que es una bona manera, quan algú es trist, malament, deprimit, el millor que sent escriure-ho a un paper, tot el que pensa, tot. Aquesta es una manera de alliberar-nos d'aquestos sentiments negatius que ens fan estar així.
Un dels alumnes, l'aficionat al teatre es presenta a una prova per a fer una representaciò sense el consentiment del seu pare, per que esclar, ell no s'el dona. Li donen el paper en la funcio i fa la firma del seu pare falsificada per a poder anar a ensayar. Això si que em psreix fortisim que un pare tinga que decidir dl futur ddl seu fill i que no escolte la seua paraula. La importancia d'uns hons pares influeixen molt en les desicions dels fills. I la manera de ser d'uns afecta als altres...
Al dia seguent els alumnes lligen els poemes, el primer es l'enamorat, li agrada una xica major que ell i li de dedica el poema, tots riuen pero el profesor diu: "la poesia naca de cualquier cosa considerada especial". El profesor sempre anima als alumnes, mai xafa les seues idees. En la meua opinio esta molt bè, cada persona es un mon, i cada mon te unes cosssds, no per a mi es especial el mateix que per a altra persona.
Hi ha un xic, el nou que es molt callat, es qui te panic a parlar en públic, li es imposible, el profesor ho sap i li fa llegir el poema, ell li diu que no el te i ell l'incita a cridar dn mig de la clase i a insultarle i dir allo que pensa d'ell i amb això crea un poema, el recita davant de tota la clase i amb això el profesor li fa superar el seu por. Impresionant la manera en que un trauma es supera.
Hi ha un moment en que en la meua opiniò el profesor burla els ideals de aquesta escola i clama a la autenticitat, comença fent caminar a tres alumnes fins que caminen alhora, igualafs, com soldats, mentre la resta feien palmes al ritme. Els havia fet srr tots un mateix sense personalitat, llavors els diu, camineu com feu vosaltres sempre, al vostre ritme, trobeu el vostre estil
El xic que es timid, un dia estaba malament, havia sigut el sdu cumpleanys no li havia felicitat ningu nomes els seus pares i un regal que no li agrad i que era el mateix desde fa uns anys. Com uns pares poden ser aixi? No entenc aquest comportament o ideología d'aquestes persones volen als seus fills , ho dubte.
Un dels xics del club publica un article parlant d'aquest al diari escolar, la resta del grup no volien pero ell ja ho havia fet. Al dia seguent el dirdctor considera aixo profa i no acceptat per l'escola. Demanen als responsables, i dalton es burla del director en públic, aquest com a castic li dona azots i li fa contar-los.
Ara entenc com aserenen a aquestos xiquets, amb tortures, co es pot ser tan inhum a?
El director te una charla amb el profesor keating, li diu que els seus metodes no son correctes i l'amenaça de manera indirecta. El profesor s'enfada amb els alummes, els diu que no tornen a reunirse o sino serán castigats sense anar a les seues clases. Per que una iniciativa tan bona es destruida? Jo crec que aquesta pel.lícula te in doble sentit que jo li done, es una critica a aquestes formes d'ensenyament antigues amb castics i maltractes.
El pare del que vol ser actor s'entera de lo de la obra, i li fa abamdonarla, l'alumne s'acosta al profesor i li demana ajuda, aquest li diu que esta actuamt a, b son pare, esta fent-se pasar per un fill obedient i li fa vore que no es esclau de ningu. Aquest profesor li dona l'espentada que necesitaba aquell xic, però son pare ds molt dur. Encara així el convenç per a actuar. El profesor per un moment ha fet sentir al xiquet que podia complir els seus somnis. Una cosa bona desteuida per uns pares massa autoritaris.
Es celebra l'obra i agrada moltisim, qua acaba el pare sen porta a Nil d'alli, no li deixa parlar amb el profesor i li diu que li esta desafiant, i com a castic diu que va a traure a nil de l'escola, iniciara en harvard els estudis per a despres estudiar medicina. El xic en sentir això, perguè tota esperança, i va prendfe una dicisio, va decidir ser ell mateix o algu que no vol srr. Com que no podia ser allo que volia va preferir la mort. Aquesta ha sigut una de les escdnds mds impactants per mi, una vida per davant apagada per un somni que mao s'anava a complir... em va donar molta pena.
Tots, tant els alumnes com el profesor ploren, ploren molt la perdua, d'aauest a, ic, company, uns dels mes interesats en el club i en la manera de pensar del senyor keating. Ell si que s'havia trobat a si mateix en la meua opinio pero les seues ales estan tallades i mor per no poder despegar.
Començen una investigacio al voltant del grup i del profesor de literatura, interroguen a un d'ells i ho confesa tot al director, un dels xics pega al chivat pi es expulsat del col.legi. keating es despedit. Injustamemt en la meua opiniò, aquest home es jutjat per una cosa que no te culpa i no es veu el que verdaderament fa amb ells que es ajudarlos a creixer com persones.
Acaba ja la pel.licula, el senyor keating entra a la clase a per les seues cosses, la sorpresa que es troba es als alumnes damunt la taula cridant-li oh mi capitan, ell conmovit nomes sap dir los gracies xics gracies. Un final precios, els xics han descobert molt gracies a ell, ha sigut qui els hs fet tornar a naixer, el seu guia.
