domingo, 3 de noviembre de 2013

L'ahitaciò de fermat




  L'HABITACIÒ DE FERMAT 
Breu resum:
Aquesta pel.licula tracta de cuatre matemàtics que reben una carta en la que diu que si aconsegueixen desxifrar un enigma aniràn a una reunió de matemàtics pero a reslodre l'enigma més important de la humanitat. Es reuneixen a un magatzem de blat i van a una habitaciò on tindra lloc la reuniò. Arriba el seu anfitriò un tal fermat però despres sen va per que la seua filla es troba en coma i li criden de l'hospital. Els cuatre matemàtics començen a veure coses extranyes, tenen unicament una pda i a aquesta arriben enigmes que han de resoldre en un temps. Un d'ells al qual li asignaren el nom de pitagores troba a la xaqueta de l'anfitriò una imatge de la seua filla i s'adona que es una xica a la qual va atropellar amb el cotxe sense voler fa un temps. Al no desxifrar l'enigma en el temps que devien l'habitaciò comença a encollir, a la fi s'adonen que hi ha unes màquines hidrauliques activades a la pda, quan no desvetlen l'enigma en el temps que disposen aquestes màquines mouen les pareds i fan l'ahitaciò cada vegada mes xicoteta. Mentre resolveixen els enigmes van eixint a la llum cosses dels matemàtics, la xica es la exnuvia del jove que habia resolt la conjetura de goldbach, ho va deixar amb ell per que va coneixer l'altre matemàtic que hi habia a la habitaciò i s'interesà en ell perque la guanyaba als escacs. Però tambè ix a la llum que el vertader assasí era el vell que hi habia a la sala i que havia fet tot allò per que el jove habia resolt la conjetura avans que ell, llavors el jove confessa no haber resolt això sino que havia mentit per guanyarse la xica. I pascal i fermat eren nomès la tapadera de l'assasinat. L'hsbitsciò continuava fent-se mes petita fins que troben una eixida pascal la xica i el jove i el vell es queda dins la seua pròpia trampa.


En aquesta pel.lícula jo m'he plantejat moltísimes preguntes i m'he cuestionat el perquè de tantes metides, i com pero no fer-se famòs una persona pot arribar a matar i a morir ell dins per aquesta cossa.
El primer que m'ha cridat l'atenciò ha sigut que per a reunirlos a tots prenen moltes mesures de seguretat, l'assasí ho te tot molt calculat, el lloc, on deixen els vehicles per a despres desfer-se d'ells, el riu que han d'atravesar, un cotxe esperantlos per a arribar al lloc, pensa un lloc apartat per a reunir-los... si això haguera passat de veritat, com una persona pot odiar tant una altra com per a pensar-ho tot per matar-la sense problemes? Jo pense que per molt que odie a algú no podría pensar tot aquest plà per a matar-lo, no tinc tants recursos per a fujir de la llei i per a que la gent no pense que he sigut jo.

Tembè hi ha una frase que m'ha fet pensar moltes cosses, "lo que importan son las ideas no las personas" es pronunciada per el que tè asignat el nom de pascal, jo pense que no te raò amb aquesta frase, per que res en el mòn es tan important com per a passar per davant de la vida d'una persona, no hi ha res que justifique faltar a l'integritat de les persones, ni abolir els seus drets, i molt menys matar, traure la vida a una persona per una cossa mes important. En la meua opiniò li donen massa importancia a les matemàtiques, als problemes, als enigmes i a descobrir cosses, i s'obliden de la vertadera missiò de la vida, la vertadera felicitat de les persones i allò que realment es important.


Una altra frase impactant per a mi ha sigut la de "has descubierto que no que no has descubierto nada " ho diu la xica quan el jove diu a tots que ha investigat al seu anfitriò, però jo li done un altre sentit: tots dediquen la seua vida a fer invents, resoldre enigmes, desxifrar conjetures però cap d'ells sap allò que realment importa, no saben descobrir la vertadera felicitat, nomès saben ser competitius, enfrontar-se un contra l'altre i fins i tot arribar a matar per que un ha descobert una cossa avans que tu ho feres.

A la mateixa pel.licula mentre cenaven un d'ells diu que un dels desitjos que mès tenen els homes es descobrir un enigma matemàtic i ser conegut per tot el mòn, aquest es l'unic desig que tenen ser famosos, i reconeguts per tothom.

La xica anomenada oliva al comenament diu que li agradaria volar, per a viatjar i coneixer molts de llocs, açò em fa pensar que es una persona somiadora, que vol aconseguir totes les seues metes. En canvi el vell hilbert diu que li agradaria ser invisible, però fermat li diu que açò només servix per a fer cosses dolentes perque la gent quan fà cosses bones vol ser vist. Per a mi açò no havia sigur relevant però en el transcurs de la pel.licula m'he adonat que tenía molt de significat, ell vol ser invisible,  vol no ser vist per ningù per que l'acte que anava a fer es horrible i per açò busca una tapadera amb fermat i pascal.

Hilbert utilitza fermat i pascal per a cobrir el seu assasinat però els altres convidats començen a plantejarse que l'assasí no els te a l'habitaciò per casualitat sino que tambè ells han fet alguna cossa, ells mateixos d'aquesta manera reconeixen haver fet les cosses malament, reconeixen que s'han deixat portar pel desig d'obtindre fama o d'aconseguir alguna cossa actuant de manera incorrecta e immoral. Però encara així no intenten parlar les cosses i arreglar-ho tot, esperen l'ultim moment ja plens de desesperaciò per a buscar una soluciò despres de haber fet mortes dues persones.


Aquesta pel.lícula esta molt relacionada amb la filosofia però no defensa allo que representa la filosofia, sino tot el contrari, va en contra d'aquesta, la filosofia busca trobar la felicitat, resoldre els problemes cuotidians de les persones però per a aconseguir el bè per a aquestes, la filosofia es la busqueda del coneixement, la resposta a preguntes que mai ningù a contestat per a aconseguir una calma al pensament de l'èsser humà.
A aquesta pel.licula trobem la busqueda de la felicitat de manera equivocada, ells pensen que la felicitat es cossa de tindre fama per haver lograt alguna cossa, però si no tenen allò que volen ja no pensen en continuar la seu vida, hilbert havia pensat suicidar-se i tot nomès per que un altre havia aconseguit una cossa avans que ell. No pensa en trobar la felicitat d'una manera tranquil.la, formar una familia, tindre persones a les que puga defensar, ajudar, volerles fins que la vida se li acabe per si sola, aquesta seria la felicitat de qualsevol persona pero ell no ho pensa d'aquesta manera, o aconseguix el que vol o prefereix la mort. Quan l'intent de suicidi li falla pensa un altre plà i aquesta vegada no nomès vol traures la seua vida per no aconseguir fama sino que tambè li la vol traure als altres, arrebatantlos a ells tambè la felicitat que podrien obtindre. Però no nomès hilbert fa aquestes coses, els altres tambè, el jove mitjançant mentides vol aconseguir la xica, i aquesta manera mai obtindria la felicitat per que la xica havia estat enganyada i aixi no conseguiria ser feliç.

Tots son matemàtics,  persones que saben resoldre problemes, que inventen cosses i que poden facilitar la vida de les persones, pero no empleen les seues idees, els seus coneixements per a fer el bè, per a ajudar a tots a tindre una vida millor, fan tot el contrari, dediquen la seua vida a averiguar cosses que no ajuden a res a la societat, si potser si ho averiguen serien considerats molt intel.ligents, de ment prodijiosa pero no serien reconeguts per fer un avanç que ajudase a les persones a vivir d'una manera millor, o a ajudar contra una enfermetat molt dolenta, nomès haurien desvetlat un misteri, misteri inùtil que no ens ajudaria a ningù.

L'ùnic que tè un carrec de consciència es pascal, ella va actuar malament quan va fugir al atropellar la xica, però es sent malament, ho reconeix e intenta continuar en davant, intenta parlar amb els familiars, acceptar els seus errors i buscar la felicitat despres de pagar per la felicitat que li va traure a la xica.

Aquesta pel.licula tè un carrec de consciència important, a mi ma fet pensarme moltes cosses, i jo pense, es necessari trauret la vida o la dels altres per que una cossa no t'isca bè, es molt extremista, jo si suspenc aquest treball i una altra persona l'aprova per que ha sigut mès ràpida o ha possat mes coses en les cuals jo no he pensat, jo no ouc suicidarme o matar l'altra persona, no sería just per a ningù, ni per a mi que podria buscar eixides fins a arreglar l'error i trobar la felicitat per una altra banda ni seria just per l'alter que ha de pagar els meus errors.

A la pel.licula només hi ha mentides una darrere l'altra i amb mentides mai trobaras el bon camí per a ser feliç.

Com pronuncia pascal al final de la pel.licula "el mundo está como estaba" amb totes les majaderies que ocorren a aquesta pel.lícula no s'aconseguix res, mai sap res del que ha passat entre ells, i a ningù li ha servit per a res tota aquesta experiencia que han de pasar els protagonistes, perque s'agueren resolt o no els enigmes el mòn que nosaltres coneixem hauria estat igual que esta ara i no hauriem aconseguit cap millora ni cap coneixement que s'enduguera els nostres mal de caps.
Per últim dir que no es pot jugar amb la vida de les persones ni la nostra propia, no tenim dret a arrebatarnos-la, si les cosses no ixem com esperem, alçar el cap i trobar una eixida

La Metamorfosis de Kafka







Gregor samsa era un viatjant de comerç que un bon matí quan es desperta, s'adona que ha sofrit una transformaciò, veu que el seu cos d'umà s'havía convertit en un insecte horrible. No pot acudir d'aquesta manera al seu treball i per tant el seu jefe va a buscar-li a casa i en vore que gregor no eixia de la seua habitaciò obrin la porta, i la familia de gregor i el seu jefe es troben davant d'ells un monstre en comptes d'un humà. La familia no es pot creure aquella desgràcia. Ni tan sols volen entrar dins l'habitaciò de Gregor. Ell era qui portava diners a casa i com ara no podia la familia començà a treballar, l'unica que es preocupava per ell era la seua germana, que netejaba l'habitaciò i li portava menjar, preocupada per ell. Quan s'adonen que no tenen diners començen a vendre coses, es queden sense ningù que treballe a la casa, han de contractar una asistenta, la mare cosia, el pare treballaba i la seua germana era cambrera, inclús van haver de alquilar tres habitacions de la casa per a poder pagar-la. Ja havien tingut uns cuants encontres amb gregor que no havien eixit bé per a cap membre de la familia. Però un dia els que estaven a le habitacions d'alquiler varen demanar a la germana de gregor que tocasi el violí, gregor envolt en la música de la seua germana va eixir de l'habitació i va ser vist pels tres homes, en aquell moment varen dirli al pare que no anaven a pagar despres de haver estat convivint amb aixó. Aquest incident fa que la familia tinga una llarga charla i que pensen que aquell insecte no era el fill que havien tingut i pensaren com fer-lo fora de casa, aquella mateixa nit gregor trist i pel dolor de les ferides que li havien provocat al espantarlo, va notar com les seues potes fallaven i com les ferides ja no feien mal. Al matí seguent l'asistenta el va trobar mort. La familia va decidir canviar de casa i començar una vida nova.

Aquest llibre en principi m'ha paregut molt extrany, preguntes no em planteja moltes, però si que em sorprenen moltes cosses:
Quan gregor al principi diu "¿que me ha ocurrido? no era un sueño... Ell no es creu allò que esta pasant i es normal, jo un dia em desperte i em trobe com ell i no pense que aquesta es la realitat, pense que m'he tornt boja i que tot allò es un somni. I que pensaria una persona si li pasasi allò? Son preguntes que no tenen resposta, mai ens ho plantejariem per que pensem que es una cossa imposible, pero de veres es imposible? com ho podem saber? res es segur, i si un dia apareguerem aixi que?

Ell no vol acceptar les cosses, no vol reconeixer el que ha passat, només pensa en adormirse i tancar els ulls, no vol veures a si mateix, pensa que si no es veu es per que no es aquest el seu rostre de veres. Jo no podria suportar-ho despertarme un dia i veure en el meu rostre un dels insectes mes asquerosos del mon... Sería no podria imaginar la meua ment en aquest cos.

Un escarabat, i per que aquest insecte? Aquest es un dels insectes mes repugnants, per que trien aquest? Jo crec que vol ensenyar com es la societat, que una persona es transforma en el insecte mès asqueros del mon i deixen de tratar-lo com a persona, s'sobliden que potser ell si que tè coneixement i pot escotar tot el que li diuen. Aquest es el motiu de un escarabat, produeix tant de fastic o les persones li donem tanta importància a l'aparença que oblidem el que de veres representa aquest insecte.

Durant tota la novel.la del que mes es parla es del treball, del diners de la familia, de que sense gregor no podien eixir en davant i que tots tenien que treballar ara molt dur. Em sorpren que es parle mès de treball que de la transformaciò que gregor a sofrit, jo pense que allò de que un humà s'ha convertit en escarabat em pareix molt mes important i fascinant que el treball i com han d'eixir en davant. Ells fan com si allò del seu fill mai haguera pasat, nomès pensen en els seus problemes.

Tambè un aspecte que m'ha cridat l'atenciò es l'educaciò amb que parlen la familia de gregor amb "El apoderado" per que tant de respecte? encara que aquest home els haguera fet grans favors, el traten com si fora un deu, com desitjant que ell s'encarregue de tot, que els siga donant diners, sense ells fer res. Gregor s'enfada amb aquesta conducta, no entè com el poden tractar així ni que ell fora mès que la seua familia. No entenc per que ho fan d'aquesta manera, jo no acceptaria que la meua familia tractase de superior al meu jefe nomès per que es qui em dona els diners. Tots som iguals i aixi ens hem de tractar, com a iguals.

M'ha sorprès molt el comportament de la germana de gregor, que al principi es preocupa molt d'ell, pensa que ell l'escolta i que pot agrair encara que no parle el que ella fa per ell. Però quan veu que les cosses li ixen malament per la presència de Gregor, vol llevar-se'l de damunt i convenç als pares de que ell no els pot entendre.

Gregor tambè em sorpren, per que no entenc com amb l'aspecte que tè es centra mès en els problemes economics de la familia i en que pot fer ell que en que es un escarabat. Jo si tinguera aquest problema, no podria pensar una altra cosa que ficar-me al lloc mes obscur de l'habitaciò i no deixar que ningù em veiera. No podria ni mirar cualsevol familiar meu, encara que m'agradaria que no em tractasen com un monstre, sino que es preocupase per mi, per buscar una soluciò o per fer com si res haguera pasat. Encara que tambè pense en la familia i es una feina dificil, per que yo no podria veure a la meua mare com un escarabat i pensar tranquil.la que es la teua mare, sería imposible per a mi.


Esta relacionat amb la filosfia, jo crec que per allò de per que les cosses son?
Qui pot afirmar que a aquest escarabat no hi ha un anima humana, que pot escoltar, opinar, pensar, entendre, encara que no pot comunicar-se, ningù pot fer-ho son cosses que mai ningù es planteja però per que tots pensen que es imposible, pero pot ser que no, qui sap?

Tambè te una relaciò per que els familiars mai en cap moment es plantejen un per que? com? que podem fer?, com diu la filosofia, no hi ha cap resposta si no es formula una pregunta. Ells tampoc fan res per a recuperar el seu fill, al contrari, fan com si res haguera passat, volen deixar pasar el temps i que el temps ho solucione tot i d'aquesta manera no es pot arreglar res, nomes empitjoren les cosses.

En la meua opinió, no hem de valorar les cosses, pel que veiem, la capacitat de sorpresa, la imaginaciò pot ser realitat encara que nosaltres no ens ho plantejem. El que avans era un fill, pot ser ara un escarabat que m'enten i es considera encara el meu fill però jo el considere un monstre nomès per que es el que jo veig quan el mire.