La Metamorfosis de Kafka

 LA METAMORFOSIS

Gregor samsa era un viatjant de comerç que un bon matí quan es desperta, s'adona que ha sofrit una transformaciò, veu que el seu cos d'umà s'havía convertit en un insecte horrible. No pot acudir d'aquesta manera al seu treball i per tant el seu jefe va a buscar-li a casa i en vore que gregor no eixia de la seua habitaciò obrin la porta, i la familia de gregor i el seu jefe es troben davant d'ells un monstre en comptes d'un humà. La familia no es pot creure aquella desgràcia. Ni tan sols volen entrar dins l'habitaciò de Gregor. Ell era qui portava diners a casa i com ara no podia la familia començà a treballar, l'unica que es preocupava per ell era la seua germana, que netejaba l'habitaciò i li portava menjar, preocupada per ell. Quan s'adonen que no tenen diners començen a vendre coses, es queden sense ningù que treballe a la casa, han de contractar una asistenta, la mare cosia, el pare treballaba i la seua germana era cambrera, inclús van haver de alquilar tres habitacions de la casa per a poder pagar-la. Ja havien tingut uns cuants encontres amb gregor que no havien eixit bé per a cap membre de la familia. Però un dia els que estaven a le habitacions d'alquiler varen demanar a la germana de gregor que tocasi el violí, gregor envolt en la música de la seua germana va eixir de l'habitació i va ser vist pels tres homes, en aquell moment varen dirli al pare que no anaven a pagar despres de haver estat convivint amb aixó. Aquest incident fa que la familia tinga una llarga charla i que pensen que aquell insecte no era el fill que havien tingut i pensaren com fer-lo fora de casa, aquella mateixa nit gregor trist i pel dolor de les ferides que li havien provocat al espantarlo, va notar com les seues potes fallaven i com les ferides ja no feien mal. Al matí seguent l'asistenta el va trobar mort. La familia va decidir canviar de casa i començar una vida nova.

Aquest llibre en principi m'ha paregut molt extrany, preguntes no em planteja moltes, però si que em sorprenen moltes cosses:
Quan gregor al principi diu "¿que me ha ocurrido? no era un sueño... Ell no es creu allò que esta pasant i es normal, jo un dia em desperte i em trobe com ell i no pense que aquesta es la realitat, pense que m'he tornt boja i que tot allò es un somni. I que pensaria una persona si li pasasi allò? Son preguntes que no tenen resposta, mai ens ho plantejariem per que pensem que es una cossa imposible, pero de veres es imposible? com ho podem saber? res es segur, i si un dia apareguerem aixi que?

Ell no vol acceptar les cosses, no vol reconeixer el que ha passat, només pensa en adormirse i tancar els ulls, no vol veures a si mateix, pensa que si no es veu es per que no es aquest el seu rostre de veres. Jo no podria suportar-ho despertarme un dia i veure en el meu rostre un dels insectes mes asquerosos del mon... Sería no podria imaginar la meua ment en aquest cos.

Un escarabat, i per que aquest insecte? Aquest es un dels insectes mes repugnants, per que trien aquest? Jo crec que vol ensenyar com es la societat, que una persona es transforma en el insecte mès asqueros del mon i deixen de tratar-lo com a persona, s'sobliden que potser ell si que tè coneixement i pot escotar tot el que li diuen. Aquest es el motiu de un escarabat, produeix tant de fastic o les persones li donem tanta importància a l'aparença que oblidem el que de veres representa aquest insecte.

Durant tota la novel.la del que mes es parla es del treball, del diners de la familia, de que sense gregor no podien eixir en davant i que tots tenien que treballar ara molt dur. Em sorpren que es parle mès de treball que de la transformaciò que gregor a sofrit, jo pense que allò de que un humà s'ha convertit en escarabat em pareix molt mes important i fascinant que el treball i com han d'eixir en davant. Ells fan com si allò del seu fill mai haguera pasat, nomès pensen en els seus problemes.

Tambè un aspecte que m'ha cridat l'atenciò es l'educaciò amb que parlen la familia de gregor amb "El apoderado" per que tant de respecte? encara que aquest home els haguera fet grans favors, el traten com si fora un deu, com desitjant que ell s'encarregue de tot, que els siga donant diners, sense ells fer res. Gregor s'enfada amb aquesta conducta, no entè com el poden tractar així ni que ell fora mès que la seua familia. No entenc per que ho fan d'aquesta manera, jo no acceptaria que la meua familia tractase de superior al meu jefe nomès per que es qui em dona els diners. Tots som iguals i aixi ens hem de tractar, com a iguals.

M'ha sorprès molt el comportament de la germana de gregor, que al principi es preocupa molt d'ell, pensa que ell l'escolta i que pot agrair encara que no parle el que ella fa per ell. Però quan veu que les cosses li ixen malament per la presència de Gregor, vol llevar-se'l de damunt i convenç als pares de que ell no els pot entendre.

Gregor tambè em sorpren, per que no entenc com amb l'aspecte que tè es centra mès en els problemes economics de la familia i en que pot fer ell que en que es un escarabat. Jo si tinguera aquest problema, no podria pensar una altra cosa que ficar-me al lloc mes obscur de l'habitaciò i no deixar que ningù em veiera. No podria ni mirar cualsevol familiar meu, encara que m'agradaria que no em tractasen com un monstre, sino que es preocupase per mi, per buscar una soluciò o per fer com si res haguera pasat. Encara que tambè pense en la familia i es una feina dificil, per que yo no podria veure a la meua mare com un escarabat i pensar tranquil.la que es la teua mare, sería imposible per a mi.


Esta relacionat amb la filosfia, jo crec que per allò de per que les cosses son?
Qui pot afirmar que a aquest escarabat no hi ha un anima humana, que pot escoltar, opinar, pensar, entendre, encara que no pot comunicar-se, ningù pot fer-ho son cosses que mai ningù es planteja però per que tots pensen que es imposible, pero pot ser que no, qui sap?

Tambè te una relaciò per que els familiars mai en cap moment es plantejen un per que? com? que podem fer?, com diu la filosofia, no hi ha cap resposta si no es formula una pregunta. Ells tampoc fan res per a recuperar el seu fill, al contrari, fan com si res haguera passat, volen deixar pasar el temps i que el temps ho solucione tot i d'aquesta manera no es pot arreglar res, nomes empitjoren les cosses.

En la meua opinió, no hem de valorar les cosses, pel que veiem, la capacitat de sorpresa, la imaginaciò pot ser realitat encara que nosaltres no ens ho plantejem. El que avans era un fill, pot ser ara un escarabat que m'enten i es considera encara el meu fill però jo el considere un monstre nomès per que es el que jo veig quan el mire.

Fí