"El hombre en busca de sentido"

L'home en busca de sentit, de Viktor Frankl.
Resum:

Aquest llibre es una autobiografía de Viktor, ell va estar pres a un camp de concentració durant molts anys, un a un va pasar per diferents llocs, camps de treball, camps amb cameres de gas, camps de descans, camps de malalts... Conta todes les experiencies que ell té dins, com tractaven als presos ho explicaba des de la part psicológica ja que ell era psicóleg. Conta com era la conducta, els seus pensaments, la seua forma de vivir-ho. Conta coses horribles, que a ells els parecien coses del día a día, vivien sempre amb la duda de si moririen dins de poc. Els nazis els utilitzaven com a màquines de treball, es a dir, els explotaven fins a la mort.

COMENÇEM...
Jo vaig a dividir aquest treball en parts del llibre:
Internament en el camp:

La psicología dels presoners seguía tres fases: la de l'internament, la de l'adaptació a la vida en el camp, i la lliberació. Ells poc a poc durant tot el llibre van cambiant de forma de pensar sobre la vida, hi ha vegades que ni anyoren tot el de avans perque saben que no eixiran.

Primer estaven en el tren i es dirigien a Auschwitz, sels paralotzaba el cor, per que en aquest camp hi havia cameres de gas, crematoris i l'extermini. El primer sentiment que ells tenen es la "Il.lusió de l'indult". Tenen la esperança veient als altres personers de ser allivertas en l'ultim moment, només pensen aixó una cosa imposible. Tu imagina-t en aquesta situació, jo pense que em paralitzaria, em posaria a tremolar, pensan alló que m'espera, que estic dirgint-me a un lloc amb armes suficients com per a matar-me en un arrebat.

Els nazis els feien un control, una selecció molt cuidadosa de presoners i els mandaven a llocs diferents. Els ficaven a dormir 1.100 persones en llocs on només cavien 200. Un tros de pà era l'únic aliment durant 4 díes. Imaginem-se en aquesta situació, es horrible, i pensar que com els nazis podien fer-lo, tindre aquesta sang freda, millions i millions de morts. Pero els presoners, com es sentien? El seu cap com deu estar? Jo no puc imaginar-ho.

Hi havia dins d'els presoners alguns "privilegiats" eren aquells que pel que siga han caigut be els alemanys i es dedicaven a controlar i donar ordres i pallises als altres presos, inclus els que estaven dins eren els que duien a cap la feina dels crematoris i les cameres de gas, imagineu-vos aixó! Tindre que matar a persones, milers de persones, tots els dies, i de la teua propia sang, companys teus que estan ahi encarcelats com tu, deu ser una pedra aquest cap. Aquestes persones arribat un moment res els afectava, per que si tu penses aixó al teu cap i remordiments, no podries viure amb aquesta culpa, pero aixó ells es converten en pedres, màquines que fan alló que sel's mana sense que els afecte gens ni mica.

Hi ha una part que parla del "joc del dit" Aquest deia la aniquelació o la supervivencia de cada presoner, si el dit t'assenyalaba significaba la mort, el 90% dels que anaven amb Viktor, varen obtindre la mort, a les poques hores pasaren directament al crematori. Ell va preguntar pel seu amic a un presoner, i aquest li va preguntar cap a on l'avien manat, quan s'ho va dir va aixecar el dit va assenyalar una columna de fum i va dir: "Ahí el tens". Només arribar a un lloc pres i trobarte amb aixo? Que aixó serà el teu dia a dia, deu ser horrible, perdre companys, dia tras dia, però amb aquesta primera selecció ells només estaven contents per que per ara s'aseguraben la supervivencia.

Ells en les seues primeres reaccions només tenien el humor macabre, es a dir un estat de la consciència en que esta segura de que ho ha perdut tot, però encara així tenien curiositat per que vindria després. Per que per a ells tot era sorpreses, mai podien saber que els anava a pasar, si moririen de cansanci, si els mataríen, si els donarien pallisses i els malctractaríen. Aixó era el seu día a día.... Quin dia a dia més horrible, aixó em fa reflexionar quan jo em queixe de la meua rutina, i tinc que donar gràcies de no tindre una altra pijor, segons van les coses a la societat.

ARRIBEM A LA SEGONA FASE, LA VIDA EN EL CAMP:

La segona fase era la apatia, teníen com una espécie de mort emocional, els seus sentiments no estaven, desapareixen quan es troben en aquestes situacions.
Només teníen una incontrolada anyorança de l'hogar i la familia. Després seguía una inmmensa repugnancia a allò que els rodejaba. Els pobres no podíen saber res de les seues families, de si seguirien vives, si mortes, si les tornarien a vore alguna vegada, res... Aixó te que donar una impotencia, ara entenc durant el llibre les ganes de suicidi, de acabar amb tot i no haver de viure mes aixó.

Els seus sentiments desapareixen completament en aquesta fase, eren capaços d'acostar-se al cos d'un company encara amb el cos calent que acababa de morir i agafar-li les sabates o les seues pertinences, i un altre agafar-lo per les cames in arrastrar-lo fins a una pil.la de cadàvers. Aixó es una cosa tan fort que no pareix creíble, eren persones que estaven acostumades a estar entre morts i a no sentir res, com es pot fer aixó? Tu podríes fer-ho? El teu cap ha de ser una ment en blanc, hi ha una part del llibre en que el autor ho diu, els mes bons de nosaltres son els que han caigut. Ells nomes buscaben la lluita per la supervivencia, no miraben per mes res que per ells.

L'insult que els alemanys i els colps físics a ells no els afectaven, el dolor no era res, l'únic que anava rondant la seua ment i el dolor de veres era la humiliació, la indignació i la injusticia que era aquella realitat. Aixó es veritat, els colps a la fí son colps, alló que mes mal fá son les paraules, la impotencia de no poder fer res, ni poder defenferte tenies dret, res, callar, aguantar i continuar treballant....

Quan s'ha perdut tot, la teua ment ha de agarrar-se a alguna cosa, en el cas de Viktor, ell s'agaraba a la imatge de la seua esposa, que li respondía i li somreía i ell comprengué que l'amor es la última meta i más alta a la que pot aspirar el home. En aquells moments ell només podia pensar en ella, en el desig de tornar a vorela, de saber alguna cosa d'ella, i el mes important si continua viva...I diu una frasa que m'agrada molt: "Sella conmigo tu corazón...pues fuerte como la muerte es el amor", es un jurament d'un amor etern, una promesa de que en els pitxors moments ella estará sempre en la seua ment.

Viktor com es psicòleg li ofereixen anar de camp en camp, ajudant als enferms, ell decideix fer-lo encara que aixó significara morir, en un d'aquests camps, on quasi tots estaben destinats a la mort. Inclús hi ha un moment en que li ofereixen fujir del camp, estaba tot perfectament preparat, i ell, ell deixa pasar aquesta oportunitat, per compasió pels seus companys, pels enferms als que ell estaba ajudant, per que no volia avandonar-los ... Quin cor te aquesta persona, quin cor mes gran que pot fer aixó. Jo em pose en aquesta situació i no pensaría en ningú, només en la meua salvació.

TERCERA FASE: DESPRÉS DEL CAMP.
En aquesta fase el senyor Viktor ens parla de les experiencies que tenen els presos als ser lliberats, per que quan han estat com ell molts anys presos, ara tenen una llibertat que no tenien i d'aixó ens parla.

Quan els donden la noticia, ells no estan contents no tenen cap emoció per aixó, ixen i veuen les coses sense ordres sense colps, i diuen som lliures peró no se senten lliures, senten impotencia i no creuen en eixa llibertat. Es comprensible aquesta postura, tot alló que han viscut no els alliurara mai l'anima, sempre estara dins seu aquesta experiencia tan horrible que hagueren de viure i per aixó tenen que aprendre a sentir alegria una altra vegada.

Peró aquesta llibertat per a alguns va ser molt dolenta, es van tornar violents, vandalics, van pasar de oprimits a opresors com diu Viktor, i justificaven els seus actes amb alló que havien buscut. Es comprensible de certa manera, jo soc una persona molt vengativa, i que quan en fan alguna cosa me la fan, però despres s'anreconrden i entenc que aquestes persones despres de les coses que han viscut en la seua pell i allò que han tingut que veure es comprensible, jo eixiria boja dun lloc d'aquests.

Ja pasat un temps els presoners, porten la seua consciencia en rere i pensen que no saben com ho varen suportar, les horribles atrocitats eren com un mal son del pasat. Per a ells tornar a casa era una fortaleça interior molt gran i despres de suportar tot alló ja no havien de temer res mes que a Deu.

Aquest llibre m'ha agradat molt, son horribles totes les coses que pasen, coses increibles, mai t'imagines estar en aquesta situació, ni com actuarier per que son coses que la raó no pot comprendre, conceptes mai vists, desconeguts que no et pots posar a la pell. Aquestes persones aurien tornat a casa trastornades, i estic segur que molts mai han tornat a ser els que eren per que es un impacte emocional molt fort. A mi sempre m'ha agradat molt aquests temes de les horribles coses que feien a les persones, i poder llegir una biografía així m'ha agradat moltísim, he quedat sorpresa en tot moment, tots els fets m'afectaven, em feien pensar en si jo estiguera alli que faria, i no se realment, et fa pensar en les persones que provoquen tot alló en quina consciencia tindran ells que son els que han assasinat a milions i milions de persones, en quin cap pot viure aixó? Aquests si que deurien quedarse bojos.

FÍ

MEMENTO:

Aquesta pel.lícula m'ha agradat moltísim, ha sigut una pel.lícula molt interessant, la vida d'aquest home desde l'accident es tot un misteri, imaginar-se aquesta vida, sense poder obtindre nous records, es molt dur en la meua opinió, i massa  bé que ho porta, perque almenys sap com actuar.

El primer que apareix a la pel.lícula es un home ple de sang amb una foto que te una inscripciò. Només vore això sabia que aquesta pel.lícula m'gradaría. Per que? Una foto d'un home assasinat i un home ple de sang. El seu assasí? potser, pero només acaba de començar ja em fa pensar que pot passar amb aquesta foto i aquest hombe jove que es troba una mica desorientat.

Només pot recordar-se a si mateix apuntant amb una pistola a un home, a qui? i tambè recorda que s'anomena LEONARD, que buscaba un lloc, i recorda dient-li a un home que li demani perdó a la seua dona i s'escolta un tir. Imaginem-se en aquesta situació, recordes cosses que tenen a vore amb alguna cossa dolenta que has fet, però que no pots recordar, es a dir, com reaccionariem? Jo no sabria si riure plorar o que fer, es una cossa molt forta, no tindre memoria, no recordar res, tot el que veus ara mes tard no el recordaras, cap bon record, un menjar... res.

Ell te una enfermetat, coneguda per a ell: Tot el que li ocorre ho perd, se li ovlida sense poder fer res. Aixó li va ocorrer des que van assasinar a la seua dona, ell l'ultim que recorda es estar en la seua habitaciò, escoltar soroll, anar a vore que pasa y trobarse a dos homes en el seu bany de casa amb la seua dona dins d'una bossa morint asfixiada, recorda a dos homes, un que va morir a causa d'un tir que ell mateix li va donar i un altre, aquell que li va donar el cop al cap. Aquest colp li va produir la seua enfermetat. Només pot recordar tota la vida que tenia avans i que ja no tindrà i encara que la tinga no podrà saber-ho per que no ho recordarà mai. Aixó ha de ser molt dificil per a una persona, saber que han assasinat a la teua dona, mai tornaras a veurela, i que allò que tenies esta perdut i a més que mai mes tornarás a tindré una vida, sense ligat al seu propi passat.

Per a fer mes llevadera la seua enfermetat, leonard ha de tindre moltísimes fotos de gent que coneix i que no recorda i tambè notes, moltíssims paperets per a recordar-ho tot. A mes fa una investigaciò sobre allo que va ocorrer a sa casa amb la seua dona per a trobar a l'altre home que havia ja que va escapar. Viure només sabent les cosses per notes ha de ser molt dur, saber que cualsevol persona pot enganyarte i sense que tu ho recordes i pugues saber que aixó es mentida. Que vas a un lloc i la gent et coneix i tu no les recordes... L'autoestima d'una persona ha de quedar molt danyada amb una cossa com aquesta.

Te molts tatuatjes per tot el cos, en ells apunta les cosses mes importants, una d'elles a la seua ma: "SAMMY YANKES" RECUERDA". Te que acordar-se d'aquest nom, jo em preguntaba per que? potser li podria ajudar amb alló de la dona però mes en davant saps que es una persona que te la mateixa enfermetat de Leonard i jo pensaba que ell queria recordar aquest home per que es una manera de entredre a si mateix, com actua la seua ment, la seua memoria, tot, sammy per a ell es un suport, un saber que fer, saber com actuar.

També al començament i al llarg de tota la pel.lícula apareix un home Teddy. Es un senyor molt extrany, Leonar te una foto d'ell amb una nota: "NO TE CREAS SUS MENTIRAS".  Desconfia d'ell. La cossa es que inclús jo desconfiaba d'ell, desde un començament el veia tan ficat en la vida de leonard que era el propi asassí que li havia ficat el colp que ara s'estaba fent passar pel seu amic per a no ser descobert per les autoritats.Hi ha una escena que diu "Baron blanco, "jhon" traficante de drogas, es el, ya te tengo. Aixó em va desconcertar molt, però no li vaig ficar importància. Em feia dubtar que fos l'assasí per que per a que estaría buscant a un traficant ? Però mai hauria imaginat que fos un polícia.

Ell te un tatuatje al pit: "JHON G. ASESINÓ A MI MUJER. MATALÉ". Llavors, es tiddy l'assasí? Es Jhon G. Ell no pensaba que Tiddy fos l'assasí, desconfiaba d'ell però no sabia per que. Jo en canvi veient esta pel.lícula pense en allo que es l'esser humà i la capacitat que tenim, però aquesta a vegades no funciona com toca, jo només veient a tiddy el vaig calificar d'assasí, a vegades alló que pensem dels altres sense coneixer-los es tot el contrari a allò que son, Per això en aquesta vida no hi ha que traure conclusions precipitades.

Te una nota: "Reunirse con natalie, ella también ha perdido a alguien, te ayudará". Arriba on ella esta i no la recorda. Parla amb ella, li havia aconseguit el numero de matrícula que ell li havia demanat d'un cotxe. Pareix una bona persona, no tens cap dubte de que vol colaborar amb ell, pero segons avança la pel.lícula, cada personatge té la seua pròpia història, i cadascun d'ells té unes cosses a ocultar.  

Sempre du a la butxaca notes amb direccions, llocs extranys, llocs on es fan negocis, drogues... d'on trau aquesta informació? qui se la proporciona?... De vegades et fa pensar si de veres havia d'anar a aquest lloc o simplement era una pista falsa d'algú que ha volgut enganyarte?.. Es una vida plena de incertidumbres, de temors, per que no saps si vas en el camí correcte, no saps si alló que fas es necessari o no ho es per que potser ja ho has fet, pero no ho saps.

Hi han dues frases que m'han cridat molt l'atenció, la primera: "CUANDO CONOZCO A ALGUIEN NO SE SI LO CONOZCO" Es a dir, tu ara mateix vas pel carrer et saluda una persona i no la coneixes i no se, jo em pregunte, qui sera? el coneixere i no ho anrecorde? Pensem per un moment que fora sempre així, sempre saludant o fent que saludes a gent desconeguda, pero que en realitat la coneixes pero no ho recordes. A mi aixó em produeix molta pena, persones que son importants per a tu i no poder recordar-ho, ha de ser molt dificil, ser una persona estable passant per tot alló. També diu: "DESTRUYÓ MI HABILIDAD PARA VIVIR". Ha clavat aquesta oració encara que no es acertada, li ha faltat tres paraules, va destruir la seua habilitat per a viure COM A HUMÀ. Ara mateix aquesta persona no es un animal, per que analitza les cosses, te consciencia, però no les recorda. Allò una de les essencies dels humans son els seus records, aquestos li ajuden a viure a saber allò que esta bé i esta malament. Ara no pot aprendre res mes, allò que tenia, alló es queda pero mai podrà aprendre de mes situacions per que ni recordarà les situacions ni com solucionar-les.

Sammy, aquell que debia recordar que patia la mateixa enfermetat que ell, estaba analitzat la seua enfermetat, controlada pels metges, no podía recordar res quan pasaben dos minuts. Només havien conseguit que aprenguera amb repetició, per instint, per que aixó pertany a una part del seu cervell que no esta malament però no podia fer res mes.

Leonard un matí desperta al dormitorí d'una xica, Natalie, ella li diu que li ajuda per que ell l'ha ajudada a ella. Es donen un bes i després començen a desnudar-se. Esta clar que te algún tipus de relació amb ella, però ell no sap quina es només que li ajuda amb allò de la seua dona. Ella li conta que també va perdre al seu espós, s'anomena don i un dia va anar-se amb tiddy i des d'aquell dia no va tornar a apareixer.

Hi ha un moment en que ell té a un home amordaçat en el seu armarí d'un hotel. Tiddy entra i es troba amb allò es Dod, però leonard no recorda per que el te així. El trauen de l'hotel. Hi ha una nota. "DESHAZTE DE EL, PREGUNTALE A NATALIE" Llavors, apareix com una escena d'avans amb ell picantse amb dod. Recorda que el té allí per això pero no sap res mes. Es impressionant que una persona no es desespere en saber que te a un home al seu armari i no sap per que, jo estaría molt asustada, no sabría que fer, estaría desorientada... 

Té una altra nota: "ACCESO A LA DROGA". Jo em preguntaba que te a vore la droga amb assasinats. Torben un cotxe amb droga. Té una enfermetat greu, en la qual no recorda res i esta ficat en un món de drogues, de delinquents. Jo tindria por, per que no recordes res i et juntes amb mala gent, qualsevol podría atacarte, tu no saber per res, tens amistats dolentes que t'enganyen. No es un bon lloc per a una persona que no pot almaçenar records.

"NO ME ACUERDO DE OLVIDARTE": Aquesta es una frase que li diu Leonard a Natalie, fa pensar molt, per que diu que no s'anrecorda d'oblidarla, no pots recordar-la i vols recordar com l'has oblidada? No te cap sentit, però jo pense que es com una esperança que te aquest xic, encara que no puga recordar res, vol tindre-ho tot present, i es fa preguntes sempre, preguntes que mai contestarà però ell se les fa, per a alimentar aquesta flama...

Una vegada quan desperta amb una dona pensa que la seua dona encara continua viva, i comença a recordar tot allò que va ocorrer la nit, la seua dona dins d'una bossa sent ahogada, mentre dos homes li donden una pallissa, apareix ell, intenta ajudar-la però rep un colp al cap... tot negre.
Imagina't despertar tots els dies, amb el teu últim record, i aquest es vore a la teua dona morir. Quin cap podria suportar això? Jo pense que només una ment freda que busca venjança.

Com en aquesta pel.lícula sempre apareix una història a banda de la trama central, hi ha una part en que la dona de Sammy pensa que tornarà a recuperar al seu home, que podrà almacenar nous records. Aquesta es una altra mostra de mera esperança que es vol crear el protagonista, ell no vol pensar que mai tornara a recordar les cosses, es mes jo pense que ell vol aquesta venjança per que pensa que d'aquesta manera recuperarà la pau dins seu i podrà tornar a ser el mateix d'avans.

Teddy li diu a Leonard que no deu confiar en Natalie per que ella es la que està ficada dins del món de la droga. Però Leonard sempre mostra una foto de teddy en la que posa que no es cregui les seues mentides, llavors ja no sap que pensar, du un cacau al cap que es normal, per que quan tens aquest problema, has de confiar en tots i a la vegada en ningú, per que tots poden estar dien-te la veritat però també poden estar enganyan-te.

Hi ha una altra escena en que un tal Dadd pega a Natalie, i la amenaça con matar-la si no apareix la droga, però Leonard pensa que els diners i la droga han desaparegut per mans de Teddy, llavors sen va a buscar-lo. Ell com té una nota que posa que Natalie també ha perdut a algú, se sent identificat amb ella i per aixó té un sentiment que li diu que ha de ajudar-la. També per que té a Dadd com a una persona perillosa, i no sap per que, només que es perillos. També recorda una cossa: "Deshazte de Dadd". Ell només sap que ha de actuar, i com a persona valent i decisiva que es ho fa, però no te ni idea de on s'esta ficant, ni d'allò que li espera, es el problema que té no poder recordar res.

Leonard hi ha un moment en que esta parlant amb Natalie i aquesta comença a dirli tot allò que no li agrada de ell mateix, de la seua història, Natalie sap molt d'ell i ell no pot saber fins a que punt el coneix. S'altera i pega a Natalie, llavors aquesta ix de la casa, i al temps torna a entrar, està fora el temps en que Leonard pot oblidar allò que ha ocorregut i torna a entrar. Li diu que Dadd li ha pegat, mentida, li ha pegat Leonard però no s'anrecorda. Ja hem descobrit alguna mentira. Però per que? Jo en aquest punt de la pel.lícula ja vaig pensar moltes coses, i despres vaig tindre raó, volíen embolicar a algú d'alguna cosa que no havia fet.

Quan va ocorrer allò de la seua dona, la policía no el va creure. El segon individu que va entrar a la casa ho va deixar tot preparat per a que pareguera que només va entrar una persona a la casa i així que no el busquesin a ell per a ficar-lo a presó. Llavors un policia crida per telefon a  Leonard, ell no sap que ha fet, però ningú el creu. Aixó ja es molt greu, es a dir, tu no tens memoria i un dia et crida un policía acusante d'alguna cosa, tu no saps el que, i no et creu... i el teu cap deu pensar m'he ficat en alguna cosa greu. Es a dir, jo si em pasara aixó estaría molt preocupada, per que he fet alguna cosa i no se el que, pot ser una cosa molt greu i acabar a la presó per una cosa que no se ni si l'he feta jo i molt menys m'anrecorde.

Torna a apareixer la história de Sammy. La seua dona li fa una proba, ella sap que Sammy allò que mes vol en el mon es a ella, i per a recuperar-lo li fa posar-li la injecció cada vegada que pasa el temps en que ell pot recordar, a vore si així s'anrecorda de que ja li ha posada i no ho torna a fer. Però ell ho seguía fent, cada vegada que ella li ho demanava ell se la posaba. Tantes injeccions la dona va caure en coma y va morir, Sammy no entenia res. Però la havia matada sense voler-ho i tambè per decisiò de la seua dona. Jo pense que ella per la impotencia de no poder tindre al home que havia tingut sempre decideix, que si ell no ho recordaba, aquesta seria la seua forma de morir, per la enfermetat que patia el seu home ella es deixa matar. En canvi ell, pobre per que acaba de matar-la i no o sap. Amb aquestes injeccions la ha manat a la tumba i ell només ho feia amb bones intencions...

Teddy hi ha un moment que li diu que no es troba segur, que l'esta buscant un agent de la policia, i que aquestes trucades que rep son mentides tot, que ho fan per a atrapar a un traficant de drogues i que Leonard està implicat. Qual el xic sent això, com es deu sentir? Es a dir, a qui ha de creure? A una persona que no se sap perque apareix en tots els capitols de la seua vida des que mor la seua dona o creure a un supost policia que el truca per telefon i li fica notes baix la porta.... Com ha de actuar Leonard? Per que jo no sabria actuar en aquesta situació, si encara tingués records, tot sería una mica mes fácil, per que per moltes notes i tatuatjes que tinga, si només tens aixó i no recordes res mes dificilment podras actuar en una situació tan complicada com aquesta.

Leonard intenta agafar al narco traficant colaborant amb l'agent, però resulta que el narco passa la droga al bar de la seua nuvia, i aquesta nuvia resulta ser Natalie, es a dir, ja trobem els efectes de tindre aquesta enfermetat, mai sabrás qui te esta dient la veritat, qui et vol ajudar, qui et perjudicarà o qui te esta ficant en un embolic molt dificil de desfer.

Leonard té una cita amb l'agent, però qui apareix? Teddy. Li dona una direcció i Leonard es dirigeix cap a allí. Troba a Jimmy Grans, perfí, el traficant. I Leonard, pensant que ja ho te tot, que recuperarà la seua vida perque les seues investigacions el duen a pensar que aquest home es l'assasí de la seua esposa. El mata.

"Quiero recuperar mi vida" aquesta frase confirma allò que jo pensaba. Ell te aquesta venjança com a camí, el camí que el dirigeix a tornar a ser qui era, per que ell pensa que no descansarà i no es trobara a si mateix fins no acabar amb aquest home. I ara ja ho ha fet encara que no siga la persona adecuada.

Llavors apareix Teddy, i començen a eixir totes les veritats a la llum: Sammy era un fraude, la seua dona no havia mort d'aquesta manera, es a dir asasinada. Teddy era el agent encarregat del cas de Leonard i la seua dona, el segon home el que li va fer perdre la memoria ja havia sigut atrapat, i Leonard ja l'havia matat fa un any. Leonard ha estat fent una investigació i matant a gent per a res, només a sigut un babau que per montar-se una pel.lícula l'han utilitzat per a atrapar a un narco, ell només ha facilitat la feina a la policía. L'han tractat de ratolí per a investigar... es com un objecte d'ús per als altres.

Lenonard, s'sinventa la seua pròpia veritat, havia estat jogant als detectius. La història paralela de Sammy es la seua pròpia història. Ell havia matat a la seua dona despres que ella es recuperarà de allò que els va ocorrer a casa quan els van intentar assasinar. I ell puntxant-li massa insulina la havia matada. Però en comptes de asimilar tota aquesta informació i apuntarse-la per a no tornar a fallar, es tanca en si mateix, pensa que es el món qui esta en contra d'ell, que ningú el creu ni ningú l'ajuda, que l'han fet matar a una persona a postes i que no te amics en el món. Només una venjança no cumplida que només ell pot efectuar.

Inventa les cosses per a poder ser feliç. Agarra el cotxe del mort, els diners de la droga i s'en va. Pensa que els seus actes tenen un sentit sinó no els realitzaria. I amb el cap ven alt diu: Per on anava? I comença a traure les seues notes una altra vegada.

"Necesitem records per a saber qui som" fí.

El club dels poetes morts.

Aquesta pel.licula no m'ha agradat molt, primer per que pense que es el mateix que la pel.licula de la evaluacio anterior un profesor que te uns metodes d'ensenyament que fan que els alumnes pensen d'una altra manera y que algun d'ells acabe malamemt y el profesor sense treball. Encara així aquesta pel.licula m'ha fet pensar moltes cosses.

La historia comença amb molts xiquets fent una ceremonia tots ells ven uniformats, amb signes i guardant disciplina a uns superiors. Ens ensenya un col.legi antic diu que el millor dels estats units pero en el meu pensament em pareix el mateix que estar a la preçò o com tractaven els nazis als seus soldats. Tambe m'ha fet agrair els anys en que hr nascut, jo soc molt revolutiva i un tractament així en la meua persona no podria suportar-ho. Ja m'indigne amb alguns profesors que volen pareixer-se a estos i timdrer-nos encarcelats i acatant normes absurdes que nomes els afavoreixen a ells...

Els fan respectar i els imposen 4 valors: tradiciò, disciplina, honor i grandeça. En la meua opinio no nomes i a cuatre valors a respectar, hui dia segons estan les cosses hi han valors com el respecte o la ajuda que estan damunt d'un pedestal comparat amb els altres son molt mes importants, som humans no maquines, honor? L'honor no es important quan faltes al respecte a una persona sino el dret a ser respectat.

Una altra cossa que m'ha cridat l'atenciò ha sigut que al començament de curs els xiquets no volwn estar al col.egi, els que son una mica mes majors es burlen dels valors del colegie pero a  l'hora de la veritat no son capaços de lluitar per allò que volen, es a dir, els han implantat tant la obediencia i disciplina que mai poden dir que no a un major.

Un dels xiquets aquell que mes en davant vol dedicarse al teatre quan comença la pel.licula el pare li fa fora de l'anuari i ell no li sap dir que li agrada treballar en això que es allò que ell vol. Així jo pense que tinc que donar gracies per allò que ma tocat encara que sempre em queixe...

Son molt estrictes respecte a la educaciò i la ensenyança hi ha un moment que entra el profe a clase i els alumnes inmediatament callen no se sent ni una mosca a l'aula, com es això posible? Mai hr vist això... la de cosses que s'ham de fer y la discipilna que hi ha que posar en un xiquet per a que despres es comporten,  jo em pregunte, quin será el càstic?

Hi hs un profesor nou de literatura, li diu al començament de la clase als alumnes que poden dirigirse a ell de dues maneres, senyor kiting o una altra manera es: oh capitan, mi capitan. Ell ja s'esta mostrant com un guia, com aquell qui mana ordres, pero la clase son els seus camarades. Jo pende que el seu objectiu es seduir-los timdre la seua confiança per a així poder traure el màxim d'ells. Aixi es com es deuria donar una clase, animant a les persones en relacio amb els altres no destinats a rebre ordres de superiors sino a trobar-se a si mateixos.

Aquest profesor es allò contrari al que s'ensenya a aquesta escola. "Carpe diem" els diu, disfruta el moment, es veritat tots els moments els dies, les hores, les setmanes, els anys,  mai seran recuperables, allo que ara en aquest instant he d'aprofitar-ho per que sino no tindre mes moments per fer-ho." Cojed las rosas mientras podais por que seremos pasto de los gusanos" aquesta frase que diu fa referencia a allò que he volgut dir amb aprofitar tots els instants.

Els xics estan molt contents amb les seues clases, tots han quedat alucinats, y mes encara quan el senyor kiting els fa arrancar del llibre de literatura tota la introducciò. Objectiu aconseguit, el profesor nomes amb aquesta acciò ja tenia un percdntatge molt alt d'alumnes del seu costat, jo tambè o estaria si apareguera un profesor així.

"Leemos y escribimos poesía por que pertenecemos a la raza humana y esta es todo pasion" aquesta frase m'ha agradat molt per que aquesta es la nostra diferencia amb els altres essers vius, els poemes son la imatge dels nostres sentiments, la nostra consciencia, fantasía... allo que ens diferencia.

El profesor keating diu que ell vol pensadors lliures, xics capaços de decidir per si mateixos,  "solo al soñar tenemos libertad " els diu ell. Te rao en la meua opinio, nomes som verdaderamrnt lliures als somnis, dia a dia per a nosaltrss tot son normes,  lleis i reestricons, els somnis rns agraden pero nomess per que son un benefici nostre asegurat.

Els xics s'interesen tant pel profesor que busquen el seu anuari, i descobreixen que pertanyia al culb dels poetes morts, els xics li pregunten sobre allo i eel profesor els diu que es reuniem a la cova fora del colegi i llegien poesia tota la nit. Jo pense que axo es subrealista total,  uns xiquets reunintse per a llegir poesia,? On s'ha vist això?  Pero aquestos xics estan tan dedicats als estudis i als llibres que no tenien res mes a fer.

Els xics van al lloc, un dells nomes vol anar a escoltar perque te problemes amb allò de parlar en public... el que es vol dedicad al teatre agafa un llibre que es llegia al començament de les reunions drl club, aquest s'anomenaba "cinc segles de poesia"  començen a llegir-lo:"fui a los bosques para no llegar a la realidad que es la muerte y darme cuenta de que no he vivido".  Aquesta oraciò m'ha cridat  molt l'atenciò,  allò es veirtsr, la nostra vida es un cicle, i ara som jovens, però d'açi a res no podrem dir el mateix... ls vida vola rápida.

En aquella cova ells es senten lliures, conten histories dd oor, fumen, riuen, canten, lligen poesia, porten xiques, podem fer allò que s'els done. Tots busquem un lloc així,  un lloc sense mormes, sense censures, sense castics. Es una manera de ser ells mateixos, el paradis per a cualsevol.

En la clase seguent el profesor fa escriure a tots els alumnes una poesía,  vol que es mostren a si mateixos i que es troben a ells al seu interior i que allò ho reflexen en un poema, jo pense que es una bona manera, quan algú es trist, malament, deprimit, el millor que sent escriure-ho a un paper, tot el que pensa,  tot. Aquesta es una manera de alliberar-nos d'aquestos sentiments negatius que ens fan estar així.

Un dels alumnes, l'aficionat al teatre es presenta a una prova per a fer una representaciò sense el consentiment del seu pare, per que esclar, ell no s'el dona. Li donen el paper en la funcio i fa la firma del seu pare falsificada per a poder anar a ensayar. Això si que em psreix fortisim que un pare tinga que decidir dl futur ddl seu fill i que no escolte la seua paraula. La importancia d'uns hons pares influeixen molt en les desicions dels fills. I la manera de ser d'uns afecta als altres...

Al dia seguent els alumnes lligen els poemes, el primer es l'enamorat, li agrada una xica major que ell i li de dedica el poema, tots riuen pero el profesor diu: "la poesia naca de cualquier cosa considerada especial". El profesor sempre anima als alumnes, mai xafa les seues idees.  En la meua opinio esta molt bè, cada persona es un mon, i cada mon te unes cosssds, no per a mi es especial el mateix que per a altra persona.

Hi ha un xic, el nou que es molt callat, es qui te panic a parlar en públic, li es imposible,  el profesor ho sap i li fa llegir el poema, ell li diu que no el te i ell l'incita a cridar dn mig de la clase i a insultarle i dir allo que pensa d'ell i amb això crea un poema, el recita davant de tota la clase i amb això el profesor li fa superar el seu por. Impresionant la manera en que un trauma es supera.

Hi ha un moment en que en la meua opiniò el profesor burla els ideals de aquesta escola i clama a la autenticitat, comença fent caminar a tres alumnes fins que caminen alhora, igualafs, com soldats, mentre la resta feien palmes al ritme. Els havia fet srr tots un mateix sense personalitat, llavors els diu, camineu com feu vosaltres sempre, al vostre ritme, trobeu el vostre estil

El xic que es timid, un dia estaba malament,  havia sigut el sdu cumpleanys no li havia felicitat ningu nomes els seus pares i un regal que no li agrad i que era el mateix desde fa uns anys. Com uns pares poden ser aixi? No entenc aquest comportament o ideología d'aquestes persones volen als seus fills , ho dubte.

Un dels xics del club publica un article parlant d'aquest al diari escolar, la resta del grup no volien pero ell ja ho havia fet.  Al dia seguent el dirdctor considera aixo profa i no acceptat per l'escola. Demanen als responsables,  i dalton es burla del director en públic,  aquest com a castic li dona azots i li fa contar-los.
Ara entenc com aserenen a aquestos xiquets,  amb tortures, co  es pot ser tan inhum a?

El director te una charla amb el profesor keating,  li diu que els seus metodes no son correctes i l'amenaça de manera indirecta. El profesor s'enfada amb els alummes, els diu que no tornen a reunirse o sino serán castigats sense anar a les seues clases. Per que una iniciativa tan bona es destruida? Jo crec que aquesta pel.lícula te in doble sentit que jo li done,  es una critica a aquestes formes d'ensenyament antigues amb castics i maltractes.

El pare del que vol ser actor s'entera de lo de la obra, i li fa abamdonarla, l'alumne s'acosta al profesor i li demana ajuda, aquest li diu que esta actuamt a, b son pare, esta fent-se pasar per un fill obedient i li fa vore que no es esclau de ningu. Aquest profesor li dona l'espentada que necesitaba aquell xic, però son pare ds molt dur. Encara així el convenç per a actuar. El profesor per un moment ha fet sentir al xiquet que podia complir els seus somnis. Una cosa bona desteuida per uns pares massa autoritaris.

Es celebra l'obra i agrada moltisim, qua  acaba el pare sen porta a Nil d'alli, no li deixa parlar amb el profesor i li diu que li esta desafiant, i com a castic diu que va a traure a nil de l'escola, iniciara en harvard els estudis per a despres estudiar medicina.  El xic en sentir això, perguè tota esperança, i va prendfe una dicisio, va decidir ser ell mateix o algu que no vol srr. Com que no podia ser allo que volia va preferir la mort.  Aquesta ha sigut una de les escdnds mds impactants per  mi,  una vida per davant apagada per un somni que mao s'anava a complir... em va donar molta pena.

Tots, tant els alumnes com el profesor ploren, ploren molt la perdua, d'aauest a, ic, company, uns dels mes interesats en el club i en la manera de pensar del senyor keating.  Ell si que s'havia trobat a si mateix en la meua opinio pero les seues ales estan tallades i mor per no poder despegar.

Començen una investigacio al voltant del grup i del profesor de literatura,  interroguen a un d'ells i ho confesa tot al director,  un dels xics pega al chivat pi es expulsat del col.legi.  keating es despedit. Injustamemt en la meua opiniò,  aquest home es jutjat per una cosa que no te culpa i no es veu el que verdaderament fa amb ells que es ajudarlos a creixer com persones.

Acaba ja la pel.licula,  el senyor keating entra a la clase a per les seues cosses, la sorpresa que es troba es als alumnes damunt la taula cridant-li oh mi capitan, ell conmovit nomes sap dir los gracies xics gracies. Un final precios,  els xics han descobert molt gracies a ell,  ha sigut qui els hs fet tornar a naixer, el seu guia.

Revelión en la granja

RESUM: REBELIÓN EN LA GRANJA

Aquest llibre tracta sobre una granja en que els animals es revelen contra els humans. Els expulsen de la granja i començen a imposar les seues normes. Però el que de veres es forma es una dictadura portada pels porcs, primer per a ser aclamats fan moltes promeses, cap complida. Despres poc a poc van cambiat tot en benefici própi. Els animals començen a tindre por per com actuen els porcs però aquestos els engganyen fent vore que tot el que fan està bé encara que tinguen que utilitzar uns mitjans no molt agradables. Però quan per fi tenen el poder total sobre els animals, els porcs acaben transformant-se en els amos de la granja al igual que ho havien sigut abans els homes, homes als quals querien aniquil.lar i acaben ajuntant-se amb ells per a fer les seues costums. Res del que havien fet ni el fi que tenia la revolució va ser alló que va ocorrer.

CAPITOL 1:

Res mes començar aquest llibre ja parla d'un dels problemes més importants que sofrix la societat hui dia, jones anava borratxo i es va deixar el galliner obert. Aquest error per part de l'home fa que es produisca la revolució. Pense en les cosses, som joves i ens agrada beure alchol però, de veres pensem les repercusions que tenen a la nostra vida aquestes decisions que prenem?

Quan el porc major fa la reunió, ja esta fent el mateix que els humans, encara que es el que vol evitar. Esta imposantse, té força i respecte dels animals, per tant imposa les seues idees, si que te bastant relació amb tot el que va ocorrer en la història de la nostra humanitat.

Diu que el burro era el animal que mai reia a la granja i ell mateix diu: "Mai trobe motiu per a fer-ho". Aixó m'ha inspirat molta tristesa, es a dir, com algú no pot tindre motius per a sonreir? Jo no imagine la meua vida d'aquesta manera, un dia sense riure es un dia perdut, un dia que he tingut dolent o que m'ha passat alguna cossa. Imaginem per un moment que tots els dies foren així...

Una cossa que si que m'ha agradat es quan la yegua li possa la pata als anecs per a que dormiren. Per a mi aixó representa la societat ideal, la societat que tots nosaltres hauriem de formar. Tots units, ajudant-nos uns als altres i com a únic objectiu de trobar el benestar de tots.

"Qual es la realidad de esta vida nuestra?" Es una oració aplicable a cualsevol àmbit... quina es? Em fa pensar amb la que hui dia vivim, la realitat de que no hi ha diners, la gent no pot treballar, molts es queden sense res, uns altres moren de fam, i nosaltres, que fem per a solucionar-ho? RES.

"Naixem, ens suministren menjar, ens obliguen a treballar i quan ja no servim per a res ens maten". Em fa referencia de manera simbolista a nosaltres. Naixem, treballem i morim, ningú ens obliga però és el que s'ha de fer, allò que es correcte, guanyarte la vida amb els fruits de la teua collita. M'agaradaria que les cosses foren d'una altra manera.

CREEN UN HIMNE: "Besties d'inglaterra" Es com quan a l'URRS comença la revolució, tots els que no volien aquella forma de govern s'ajuntaben, anaven formant cada vegada un grup més gran amb mes membres, per a que? Per a aconseguir allò que volíen, encara que no intentaren aconseguir-ho de la manera correcta.

CAPITOL II:

Tres nits després el porc mor. Es la realitat, quan algú s'alça sobre els que tenen el poder se'l fa callar, aquesta es una forma de demostrar-ho. Per a mi aixó no està bé, no podrien les societats, la gent, pensar les cosses, raonar i dir: anem a contrastar totes les propostes i elegir la mes correcta. NO, han de fer silenci als contraris.

Quan començen els animals els plans de revoluciò, hi ha alguns que no queden del tots convencuts, es a dir, de manera indirecta volen a l'home però no volen estar sense ell. Un caball volia el sucre que li proporcionaba l'home, les cintes per a les crins. A vegades hi ha situacions a la vida anomenades ni amb tu ni sense tu, i quan hi ha un dilema així no podem decantar-nos per un costat senser pensar allò que implica, per que pot ser no es el que de veres volem.

Començen a difondre les seues idees entre els altres animals. Això m'ha fet pensar en situacions llunyanes pero a la vegada no tant. Es com quan a cassa vols eixir per la nit, la mare no et deixa i ten vas cap al pare per a que ell et diga que si, lo començes a fer coure el cap fins que et diu parlaré amb la mare. Estem fent una imposició d'idees com un dictador a la nostra pròpia casa.

La revelió comença amb la fam dels animals. Com va començar a l'URRS. Com podem començar nosaltres ara per la falta de treball, les limitacions, i les carencies... pensem-ho.

Quan expulsen l'home de la granja, ha començat el seu mandat, la seua dictadura. El primer es que cambien el nom a la granja, no volen tindre res referent als seus enemics. Es com que es crea un odi tan gran, que no poden ni olorarlos. Jo ara mateix podría odiar a les persones amb la idea de aprovar el curs, començe a contagiar aquest odi als meus companys i arriba un moment que els odiem tant que no podem ni veurels. i em pregunte, es així com la gent arriba fins i tot a matar? Si ho crec així.

Proposen uns mandaments, uns mandaments reestrictius i clars, mandaments que més endavant causaran polémiques injustes. Hui dia podria ocorrer alguna cosa així. I jo pense que sería horrible. Crear unes normes, que siguen imposades en mi i o las respecte o las respecte. No, jo valore més la meua llibertat que qualsevol grup.

CAPITOL III:

Els animals fan tot el treball de les persones, es a dir es repeteix una altra vegada allò del ni amb tu ni sense tu. I em pregunte, feia falta desfer-se d'ells si ara els necessites o actues com ells? I em done compte que moltes vegades diem dels altres els seus defectes, i nosaltres tambè els fem.

Els porcs varen tindre el mandat per ser els mes inteligents. Per que algú tinga inteligencia sobre els altres no te que estar per damunt ni controlar als altres. Jo no em deixaria dur per algú només per que siga més inteligent que jo, pot ser que aquesta inteligencia només la utilitze en benefici pròpi.

Tots els animals havien colaborat en la collita. Però el seu objectiu no era bó, no ho feien amb el pensament de vaig a fer-ho per que es el necessari, el bó per a mi i per als que es troben amb mi. No, ho feien amb l'unic objectiu de guanyar als homes i sentri-se orgullosos de fer-ho millor i més ràpid que ells. I aixo ens pasa a nosaltres moltes vegades, que no actuem per voluntat própia si no impulsats per ser els millors.

Ara que els humans no estaben tot els sentava millor. Conclusió: un valor molt dolent, la avaricia, ara que tot es seu i no han de compartir-lo amb ningú els agrada molt més. I situacions així mils hi ha a totes hores a les nostres vides. Per que som uns egoistes i no volem compartir.

Fan fins i tot una bandera, i diuen que representa la república dels animals. Aixó es una manera de distinciò, qui aclama esta bandera és perteneixent a aquest grup. Aixó esta mal, la bandera d'espanya si, representa a tots els espanyols, però només es una bandera, tan jo com un alemany o un llatí, seguim sent persones, i com a tals em d'acceptarnos.

"Cuatro patas si, dos pies no" Es directament allò que fulmina amb els oponents, si les paraules mataren aquesta sería la condena de qualsevol humà en aquest cas. Pero imaginem que aixo es tractara amb " Dictadura si, democracia no" Que fariem? I que pasaria si ho diera molta gent?

Els porcs deien que els humans separaben als animals de la seua familia, però quan naixen els gosos ells fan el mateix. S'els emporten per a inculcar-los les seues idees i per a tindre una nova generaciò amb caracter revolucionari. Es com si ara mateix es fera això o es començara a segrestar xiquets i a imposar-los idees autocràtiques al nostre temps. Sería la perdició de tot el que hui coneixem.

Ja començen les desigualtats, la llet i les pomes per als porcs. Per que? Ells donen una resposta que pareix raonable i tots l'accepten sense dir res. Que pasaria si algú fera aixó amb nosaltres? Viuriem en un mon d'engany com ocorre a qualsevol dictadura que encara perdura al mon.

CAPITOL VI:

Jones contaba el que li havia ocorregut, i els altres granjers en comptes de intentar ajudar-lo simpatitzen amb ell per a vore com traure benefici pròpi. A mi em fa pensar en els amics, en la falsetat, es com si un amic o amiga meua estiguera sent-lo per conveniencia. Em sentiria molt despreciada.

Quan es va difondre la idea de que hi havia una granja governada pels animals totes les besties de les granjes començaren e portar-se malament. Aixó m'ha fet pensar en les persones, per que aquests animals representen a les persones, que es deixen endur per el que els altres diuen.

Els humans, tambè començaven a formar un grup, es comença a crear un bàndol enforntat. Pegaben alas animals quan cantaven el seu himne o predicaven els seus mandaments. Comença la lluita. Així de fàcil es com podem caure a una guerra hui dia.

S'enfronten humans amb animals a la granja de jones. Guanyen per segona vegada  els animals. Aixó crea més tensió als humans. Una situació així, em fa pensar amb tristesa, com d'un dia a un altre persones que anaven juntes i que es respectaven les unes a les altres terminen enfrontades.

El caball, boxer, havia matat a un home amb la seua herradura, ell es sent molt malament, no volia arribar a aixó. Es deveres el que ocorre en qualsevol situació. A mi em recorda a una discusiò que vaig tindre amb ma mare, la pobre va acabar plorant. Després jo em sentía tan malament que no sabía que fer. Sabía que havia actuat malament però no volia reconeixer-lo i no li vaig demanar perdò.

Apareixen els primers efectes militars al grup. Hi havia condecoracions. I jo pense, com es pot premiar a lgú per comtre actes tan dolents com es assasinar a algú? O no arribar tan lluny, per picar a algú, com podem premiar aixó? 

CAPITOL V:

Començen els problemes, una yegua anyoraba als humans, després de alló que havia ocorregut, va huir de la granja, ella no odiava als humans, volia les seues caricies, el seu sucre, les cintes del pel. Sempre en totes les situacions de la vida hi ha gent que li agrada unes cosses y a altra gent unes altres. Aixó s'ha de respectar. Ells no ho fan, no tornen a pronunciar el nom de MOLLIE. Ja fan com si no la conegueren.

Començen a haver enfrontaments entre els pròpis procs, que duien el mandat de la granja. Imaginem-ho si fins i tot qui mes unit hauria de estar es qui mes es separa, que pasa amb les persones? Que en comptes de colaborar tots junt unicament competim entre nosaltres.

Una altra cosa que em crida l'atenció es que odien als seus oponents, els humans, però utilitzen les seues tècniques per als bens propis. Nosaltres tambè actuem d'aquesta manera a la vida, quan hi ha una competiciò, sempre busquem saber les estrategies dels altres per a aplicar eixes i altres de millors.

La granja es divideix sobre l'asumpte de possar electricitat. Es formen dos bandes cada una amb un porc com a representant. És exactament com a l'URRS, apareixen els problemes interns del país, no nomes amb els de fora. Aquest es el defecte de l'esser humà, en comptes d'ajudar-se es compliquen més.

Un dels porcs ja hhavia reclutat als seus "camarades" i en vore que el poder que ell volia tenir l'anava a conseguir un altre, mana als gossos que l'ataquen. Expulsen al porc de la granja, l'altre naopleon, ja tenia tot el poder a les seues mans, havia eliminat la competencia i tenia un exercit propi de seguidors( els gossets reclutats). Aquesta ansia de poder es la que tots els humans tenim, per que som ambiciosos y volem sempre mes i mes i mes.

Napoleon comença la seua dictadura, diu que totes les decisions les pendrà ell i els seus fidels. Aquell que no ho accepta és eliminat. Pero encara així ssintenta persuadir a tots els animals. Els fan vore que ell ho fa pel bé de tots. Aquesta es una manipulació que segons es troba la situació hui dia, si s'utilitzaren aquestes tècniques, tots seríem esclaus d'una dictadura.

El porc no estava en contra de les idees de l'altre, només ho aparentava per a eliminar-lo. I jo pense, per que? Amb la facilitat que sería col.laborar tots junts per a fer el que tots volen, per que han d'eliminar als que volen el mateix? Per poder.

Començen les imposisions, es a dir, tot es voluntari, però si no ho fas, menjes més. Es una manera de dir, jo no t'obligue a fer una cossa, pero si no la fas tindrás un càstic. Aquesta es la vida que busquem? Una vida basada en el càstic? 

Comença l'escasesa a la granja. I napoleon decideix fer tractes  amb humans. Primer van en contra d'ells, ara els necessiten, no serà que no son tants dolents? No es pot crear una armonia entre animals i humans? 

Les ganes de poder d'un dictador son mes grans que aixó.

Els éssers humas li propocionen ajuda, però no per a bé. Creen el mateix sistema que el lider de la granja havia fet, mostra aprovament, ajuda però el que deberes vol es la destrucciò de la granja. Odien a aquests animals per que havien demostrat ser superiors a ells. Aixo s'anomena el ego. Tenim tant nosaltres, que no podem permetre que ningú pase per damunt d'ell.

Li donen el títol del "lider" al porc Napoleon. Ja el tenen com a persona important, ja li han donat el nom que indica que allò que ell diga s'ha de complir només per que es la seua voluntat. Mai podem permitir aixó a les nostres vides, a mi no m'agradaria gens haver de complir ordres, no soc escalu de ningú.

Es destrueix el molí a causa de fenomens naturals. Però diuen que ha sigut el porc que va haver d'huir de la granja. Volen ficar a tots els animals en contra d'ell. D'aquesta manera jo pense que el que volen es que encara que ell torne i conte cosses als animals no el creuen, el prenen per traidor i ningú escolte les seues idees, d'aquesta manera Napoleon te el poder asegurat.

CAPITOL VII:

La grannja poc a poc anava desmoronant-se, arribava l'hivern i no tenien menjar, però no volien que ningù al exterior sabera aixó. Jo pense que es per que les persones som dolentes igual que els animals, davant d'una lluita es busca la debilitat de l'altre com a estratègia.

El porc es tractat com a deu, es a dir, va fins i tot amb una escolta de gossos per si algú s'aproxima masa. Es impresionant aixó, aquells que tenen el poder necessiten protecció? Aixó es per que d'alguna manera sap que no està fent be les cosses per tant podrien revelarse contra ells i necessita anar escoltat. Jo si sabera que la gent no està d'acord amb mi i poden reaccionar malament tambè aniria escoltada.

Hi ha una petita revolució amb les gallines. La solució que imposa Napoleon es no donar-les de menjar i si algú ho fa serà matat pels gossos. Representa la maldat que hi ha al món. Persones que per complir o que es complisquen les seues metes li dona igual a qui hajen de trepijar. Açí igual, moren nou gallines en aquesta revolució.

Com que els animals ja tenen a l'altre porc com a traidor tot el dolent que ocorre se li atribueix a ell. Napoleon utilitza l'engany per a aprofitarse dels animals i que la seua ira contra aquell porc aumenta. Fins i tot inventen que vol atacar la granja per que ha estat sempre aliat amb els humans. Aixó em recorda als nens petits, quan encara no tenen coneixement, s'enfaden amb un amic i conten mentides als altres per a que no es junten amb ell, aquest pobre xiquet moltes vegades queda sense amics... Així volem que ens tracten? Com a objectes? hui amb mi demà m'ho pense? Increible.

Comença la matança, els animals confesen haber parlat o col.laborat amb el porc expulsat i un a un van sent assasinats. No serà més valuosa la vida d'algú que dirigir les paraules a un contrari? Els animals no saben com reaccionar, però mai s'imaginaben que ocorreguera aixó a la seua granja.

Els animals com colver, començen a arrepentir-se, quan van decidir revelar-se no esperaven allò com a resultat. Aixó m'ensenya una cosa molt important de la filosofia, hi ha que pensar bé la repercusió que tindra sobre nosaltres la decisió que prenem per a solucionar un conflicte.

Sel's prohibeix cantar el que havia sigut el seu himne, Segons els porcs per que ja no hi ha una revelió, alló que buscaven ja ho havien trobat. I els animals ja varen adonar-se de allò que havien aconseguit. Jo m'imagine a la seua pell i pensaría que com he sigut tan boba de deixarme emportar por aquest desig de poder imaginarí.

CAPITOL XVIII:
Els animals volíen tant a Napoleon que li donaven mots d'heroe, inclús amb llagrimes parlaven d'ell.
De veres es pot sentir tanta devociò per algú que ha fet actes com ell? Aixó em fa pensar que de vegades som com els animals, no tenim consciència.

Li havien fet fins i tot un poéma. Era com un déu per a ells. Si hi ha persones que ni tan sols creuen tant en déu com per a aclamar-ho així, per que ho fan amb algú que crea destrucció i basa el seu ser en mentides i repressio?

Els animals conspiraven contra ell, alguns si que saben quan s'ha d'acabar amb alló que esta malament. Volíen assasinar-ho, però una altra vegada s'executen als traidors i se li posa mes protecció a Napoleon.
Tanta protecció es per que sap que el que fa no esta bé, però li agrada més tindre poder que fer les cosses correctament.

El porc agafa com a aliat a un humà. Per que generem tant de odi cap als altres si despres acudim a ells?

Però el porc no sabía que els humans conspiraben contra ells. Els billets d'una fusta que li havien venut eren fals. Napoleon declara la mort a aquest humà. A vegades la ira és mes forta que la consciència i moltes vegades actuem sense pensar bé les cosses.

Els homes intenten derrocar el molí i es produeix una batalla. Que passa quan un treball molt costós acaba en un desastre? Que el pànic pot amb nosaltres...

El molí desapareix, els animals quasi desanimats en vore aixó plens de ira contraataquen. Em fa donarme compte que moltes vegades en les decisions que prenem sobre alló que està bé, son decisions mal tomades per la ràbia, la ira i l'odi...

Els animals perden les seues esperançes, s'adonen que cada vegada està mes lluny el seu somni. Que pasa amb nosaltres? Un somni pel qual hem lluitat per a aconseguir es converteix en un somni imposible... a mi se me n'anirien les ganes de tot...

Els porcs troben whisky. Aixó que critiquem dels altres no es deu criticar per que pot ser que nosaltres acavem com ells... Pense que m'he de fixar en correjir els meus defectes i no en fixarme en els dels altres.

CAPITOL IX:

El caball, boxer, va ser ferit a la batalla, pero ell continua la reconstrucció del molí. De veres es tan important la voluntat d'algú com per a ficar en risc la nostra própia salut? No ho pense, tots tenim dret a que es preocupen per nosaltres i si no podem continuar que sens deixe reposar, no som imortals.

Els animals tenen una idea erronea. Sels ha fet creure que els temps que viuen ara son millors que els de avans, i es creuen lliures. LLIURES? per que? per fer cas a lleis que recolzen la desigualtat? Per permitir que es mate a aquell que no accepta el que un "superior" diu? Per fer cas omis? AIXÓ NO ES LLIBERTAT.

S'implanten mes normes de desigualtat. Els porcs teníen encara més privilegis que els altres animals. Aixó em recorda a la situació d'ara, els rics son més rics i els pobres més pobres. Els porcs tenen mes privilegis encara i els altres animals cada vegada menys.

Els animals estaven contents amb la situació, pensaben que recollien el seu propi treball, aclamaven encara més al porc i que eren els seus própis amos. Aixó es un engany complet. Viuen el mateix que avans només que avans era un home qui recollia el seu treball i ara era un porc.

Es va declarar una república. Napoleon era el seu president. Per que les persones quan veiem que les cosses s'estan fent malament no posem fí a aixó i continuem ? Així som, tot el mon té errors encara que alguns els paguen molt cars.

El caball cau. I el pitjor i el que jo em pregunte es: per que se sent orgullós del seu treball si aquest li ha produit perdre la seua salut?
Per que a vegades l'obsesió és tan gran que dona igual alló que s'ha de fer... el fí justifica els mitjans.

Diuen que han portat a Boxer a un hospital per a ser curat, però anava directe al matader. Aixó m'ha profuit moltísima pena i angoixa... Entregar-ho tot per una causa fins i tot la seua salut, i que aquesta causa et mane directe a la mort... Es molt trist.

Els porcs havien manat al caball a matar per a comprar whisky. Una altra mostra de allò que fa la dependencia a alguna cossa i un altre mutilament a la llibertat.

CAPITOL X:

A la fí, tot ha ocorregut com en el passat temps de la nostra història, totes les promeses han quedat sense complir i la llibertat ha acabat amb una desigualtat i una superioritat d'uns sobre els altres, es aquest el fí que volem per als nostres temps que vivim de desestabilitat? Hem de pensar les cosses bé en aquests moments que vivim i no deixarnos emportar per la desesperació i els sentiments dolents.

Una cossa que m'ha cridat molt l'atenció es que les persones, com el burro, de vegades aparentem una cosa per fora però per dins no es aquesta. Ell mai reia per que no tenia motius, però amb la mort de Boxer encara tenía un humor pitjor. Aixó em fa pensar que tots, encara que aparentem ser forts i que no ens fa falta ningú, per dins tot el món estima encara que siga en silenci.

Tot comença a ser com amb els humans. La granja guanyaba riquesa però els animals no en disfrutaben res d'questa. I llavors... tota la revolució? Tot el que fan per a acabar igual i potser inclús pitjor. Val la pena?

Tenien una visió diferent de les cosses, sel's havien menjat el cap. En cara que veien dia a dia les cosses que feien els porcs amb ell es sentien lliures. No se quin concepte tenen de llibertat les persones... pero si aquest fos el concepte encara viuriem a la guerra mundial.

Tots els animals son iguals pero alguns mes iguals que altres. Els porcs ja teníen tot el control, ja no intentaven caure be als altres animals, ni tindre la seua acceptació, ara que ja ho teníen tot, començaren els colps per a que treballen els animals, amb latigs els castigaben sin anaven massa lents. Aixó em fa pensar en l'abús de poder, ja no es tindre-lo ja és abusar d'ell. I pensar que hi ha al món injusticies així no m'anima.

Intentar derrotar a algú per a després trobar la seua aclamaciò? Aixó es el que van fer els porcs, duien vestimentes, fumaven tabac, bebien alchol. S'havien convertit en una imitació humana, inclús caminaven amb dues potes. Aixó a mi em recorda una cosa molt roina. A LA FALSETAT.

El llibre acaba com havia començat, el nom de la granja era el mateix, i els amos havien cambiat, eren porcs, però simulaven tan bé ser humans que els animals ja no els aribaven a diferenciar.
Tot ha sigut en va, es a dir, l'esforç de tots per a aconseguir una vida millor ha sigut tornar a estar com avans.
Aixó es el que desitje que no ocorrega a la societat i als temps que vivim.

"LA ONA"

LA ONA:

Aquesta pel.lícula m'ha agardat molt, ha sigut interessant, vore com de fàcil es caure una altra vegada en els problemes i els herrors que es van cometre al llarg de la nostra història. I jo pense, si una cosa tan greu com aquesta que es fixar una autocràcia, es a dir, arrebatarnos la nostra pròpia llibertat que com a humans es correspon, és tan fàcil que es produïsca a la nostra societat, que pasa amb els nostres problemes? Tots pensem que dels errors s'apren però aquesta pel.lícula em fa comprobar que no. Per tant, que pasa amb els meus errors, tornaré a creuarme amb la mateixa pedra pel camí i tornaré a caure a causa d'ella? Ha sigut una cossa que m'ha intrigat molt

Una altra cosa important, nomes començar la pel.lícula la primera frase que es sent és: "Basada en fet reals". I jo pense, de veres? com pot la gent ser d'aquesta manera? Al principi de la pel.lícula en sentir això mai imaginaba que seria d'aquesta manera, com pot haver un fanatisme tan gran per una cosa que ha aparegut fa dos dies com a experiment? No m'esperaba res així.

La pel.l,icula comença quan li diuen al profesor Rainer que ha de donar una classe d'autocracia, ell no fa mes que queixar-se per que no vol donar aquesta classe, vol explicar un altre tipus de govern. Ja de primeres no se sent be amb el tema, perque? Si després a la llarga de la pel.lícula hi ha un moment que fins i tot pareix obsesionat, que la seua dona li a der dir que ell no vol acabar amb aquest grup que havia format per que se sent volgut, aclamat per tots, per que per un moment jo pense que fins ell cau en la trampa del poder, se sent important i no vol renunciar a allò.

El mes sorprenent de tot, es que quan es forma el grup de l'ona els seus membres extenen el seu grup al seu ambient, els chics tenen un equip de waterpolo i ells mateixos començen a introfuir el grup a l'equip. Tambè tenen un grup de teatre i a ell tambè comença a estendres "l'ona"

DILLUNS:
Aquesta pel.lícula ens mostra etapa per etapa la evoluciò de l'autocracia.
El fí d'aquest profesor es demostrar als alumnes allò que es l'autocracia. Primer de tot els preguntan sin això podría tornar a ocorrer a alemanya. La rsposta de tots es que no. Jo quan vaig escoltar la pregunta tambè vaig pensar que no, per que mai m'hi imaginaba que fora tan fàcil convencer a un grup tan gran de gent.

Diu que l'autocràcia es quan el poder del govern el te un individú o un grup, i ells poden cambiar les lleis com volen. Sempre m'he preguntat com podia ocorrer això i amb aquesta pel.lícula ho he entés. Quan algú té el poder primer per a aconseguir que els altres el segueixen ho pinten tot molt bè. Com el profesor: "som un grup, i com a grup hem de estar junts" i d'aquesta manera se que es una menjada de cap, es una manipulaciò de la societat.

El profesor pensa que la millor forma d'explicar l'autocracia es demostrant-la. Al llarg de la setmana ho fa. Primer comença fent que els alumnes es dirigeixen cap a ell com a senyor. Ja a començat el procés d'una dictadura posant-se a ell mateix com a lider. Jo pense que quan ell va tindre aquesta idea mai s'imaginaba que anava a ocorrer tot el que succeix al llarg de la pel.lícula.

Com tots els grups, o totes les dictadures, hi ha oposiciò, es a dir, gent que no accepta les normes d'aquest grup per tant va en contra d'ells. I el que fan es cencurar-la, imposa respecte als alumnes que no volen participar en el seu grup. Aixo m'ha sorprés molt, el que no li agradi s'en va, es a dir, no accepten que ningu els porte la contraria, i jo pense i si ara on vivim fora així? que fariem? seria una bogeria... doncs que podem arribar a això ho demostra aquesta pel.lícula.

Una oració que m'ha cridat l'atenció: "El poder mediante la disciplina". És una oració terriblement, imposadora, es a dir... trau tota la llibertat de la persona, qualsevol proposta es retenida, no acceptes, càstic. No tenen res a dir. Imaginem que aixó passara ara?

Hi ha una part en que el professor explica quins factors favoreixen l'aparicio d'una dictadura: desempleig, injusticia social, disgust amb el gobern... Quan escoltava això pensaba... ara maetix la situació que estem vivint es aquesta... tothom infeliç amb el govern, la crisi, la gent sense treballar, la falta de diners... i si nosaltres, amb tots aquests factors arribem a aixó? Pensem que no pero... mirem ucrania, quasi arribant a un colp d'estat... He reflexionat molt amb el que pot ocorrer... i deveres que no veia ja la dictadura tan lluny com pensem.

El sorprenent de tota aquesta simulació es que els alumnes ho acceptaven, els agradaba la idea, pensaben primer com a un joc, deien a les families que els agradaba... Però hi ha vegades que allò que comença com un joc no acaba ve. Encara que no te res a vore això m'ha fet pensar en mi. Potser que en una situaciò meua allò que tinc com a joc acaba malament... llavors pense no obsesionarme amb les cosses, i pensar amb realitat en les cosses.

DIMARTS:

La dictadura continua en marxa, ja comença a ferlos caminar com a soldats, els comença a dir que baix seu es troben els seus oponents, i tots els estudiants començen a pisar mes fort com volent caure sobre ells. M'he quedat sorpresa amb la ràpida reacciò dels alumnes, les ganes amb que ho feien com si ho cregueren de veres, i volent caure sobre ells.

Tambè junta gent amb bones notes amb gent de notes dolentes, una alumna es queixa per que així dona a saber qui te males notes. Jo pense que aqui es quan ell comença la fase de la força, es a dir, en el mateix grup crea superioritats, deixa al descobert als menys forts. Jo pense que això es injust, es tractar a uns superiors als altres, i tots som iguals com a persones.

Diu una frase: "La uniformidad elimina la diferencia social". A ells els fa anar amb uniformes, els vol fer entendre que d'aquesta manera tots son germans, es una representaciò de que son un grup. Però en la meua opiniò, ès una manera de imposarlos sumisió.

DIMECRES:

Es proposa donar un nom al grup, sugereixen: "La ona" Per que son una ona de gent, tots gunts una sola cossa. Creen un logo propí per al grup, una simbologia. Fan publicitat del grup, es donen a coneixer. imaginem per un moment com jo he fet, que es creara un grup així al nostre entorn, o simplement al govern, imaginem que caos sería. Tornariem a caure en els errors del passat.

Llavors alguns alumnes començen a obsesionar-se. Defensen el grup, un friki de clase anava a ser rebentat per uns punkis i els de la ona el defensen cosa que mai farien si no perteneixeren els dos al grup. Per la nit fan graffitis per tota la ciutat amb el seu simbol, deixen per tota la ciutat pegatines amb la seua identitat, deixen rastre per la ciutat, Inclús un alumne fa un grafiti a l'ajuntament, es juga la seua vida pel grup, com si no tinguera res més, allò es la seua misió més important. Com algú pot obsesionarse d'aquesta manera ? Jo pense que no podria tindre tanta devoció per una cossa així.

DIJOUS:
Fan una salutaciò de grup, del tipus hitler alçant la mà, pero ells amb forma de ona. Aixó per a mi ja es una exageraciò, jo no podria ser així, no dominada per ningú així. Em sentiria totalment malvada, com hitler igual.

Comença a unir-se molta gent al grup, gent de l'escola, del barri, del entorn. Es crea la opociciò contra ells, no només a l'escola, fins i tot als carrers, grups de pensaments diferents. I la ola s'enfronta amb ells, respectant les seues idees i imposantles, reprimint-los. Fins i tot un d'ells, el més obsesionat du una pistola. Que pasa? Crec que hui en dia no de manera tan exagerada tambè vivim això, els terroristes, els grups encara del nacisme, els petits grups de barri, les màfies, les sectes, imaginem que començaren a fer això, guanyaren participants, poder i començaren a oprimir a tots els que no accepten el que diuen, això pot pasar... encara que nosaltres ni ho imaginem.

El lider, es a dir, el profesor, ja comença a tindre seguidors fidels, l'alumne obsecionat, li proposa ser el seu guardaespaldes, segons ell la oposiciò atacarà i tentara contra ells. M'ha fet pensar que no se... pobre xiquet, quina despreocupaciò mes gran per part de la seua familia per a autosometer-se a una persona d'aquesta manera. I d'aquesta manera done gràcies encara que de vegades m'enfade, al amor que em dona la meua familia.

La oposiciò, mentre la ola fa una festa a la platja, fa propaganda anti-ola. imprimeixen moltisims cartells per a colgar-los per l'institut i conçienciar a la gent de que es incorrecte tot aquest procediment que estan impartint. Pero i amb el grup tan gran que es l'ona admire com son capaços els oponents a plantar-los cara, podrien si no foren una minoria tan petita. Que aixó es el que ocorre hui dia, la minoria no es ni escoltada.

DIVENDRES:
Els alumnes en vore la publicitat anti-ona començen a destruil-la, no volen cap oposició, i menys publicitat.
Al començament del partit de waterpolo, donen camises blances (el seu uniforme de grup) a tots els que entren, no deixen passar ningú sense aquesta camisa. La llibertat ja ha sigut totalment eliminada, o pertanys al grup o no participes en res. Que pensem d'això?... Si acorreguera hui dia, estariem presenciant esclavitut al segle XXI.

Les estudiants, reparteixen aquesta publicitat durant el partit, la gent comença a pegar-se, els jugadors tambè, formen un enorme rebombori, una pelea gegant. De veres? arribar a tant es pot? Pegarse, sentir mal, per la dignitat del teu grup? això trenca amb totes les lleis actuals pacifistes, es una mala imatge de allò que esta bè, es  totalment anti-ètic, no es una moral social ni mundial ni res.

La parella d'estudiants tambè em crida l'atenciò. Marc està tan ficat al grup, que pega a la seua estimada, a la persona que mes vol per oposar-se al seu grup. El xic comença a sentir por. Normal, es a dir, s'ha donat compte que se li ha pirat el cap, li dona igual tot, nomès pensa... el grup, el grup, el grup. S'ha perdut fins i tot el valor de l'amor, que pasaria si això ocorreguera ara? Si el meu nuvi em picara per no acceptar allò que ell em diu... cada vegada em sorpren mes la pel.lícula.

DISABTE:

Es fa com una asamblea de la ona, ja son com un estament, es una reuniò. S'ajunten moltísims membres de la ona. Son tantísims, que si ara mateix es produira això açí, podrien alçar-se sobre les opinions dels altres, donar un colp d'estat i implantar-se una dictadura a espanya. Així de fàcil ho veig jo amb la forma de pensament de tota la societat, i de la gent de la pel.lícula.

El profesor comença a llegir parts de les opinions dels membres del grup. I declara que no vol acabar amb la ola. Publicita la autocracia i diu que vol fer història, fer-se amb tot, això als alumnes els produeix exitaciò, els agrada la idea. La meua pregunta és: com podem tindre els humans tants desitgos de poder? No la he pogut respondre.

Marco li diu que han de acabar amb el grup, fan agafar-lo i el profesor proposa matar-lo, el sorprenent es que ningú diu que no a la seua proposta. I llavors apareix la trampa. Conta que a les dictadures es feien masacrar als oponents. I els pregunta: Us doneu compte de que hui dia si que es pot implantar una dictadura? Tots es queden muts. El profesor té molta raó. Jo tambè em quedaría així, emmudiria de vore com en una setmana podria cambiar tot, tot el que hui tenim, tot el que som, la nostra dignitat, la nostra originalitat... tot.

Llavors la ola s'ha acabat, però... no tots accepten que s'acabe. El friki, aquell que feia de guarda espatlles del profesor, trau un arma, diu que la ona es la seua vida i que no poden acabar amb ella d'aquesta manera, un alumne que l'intenta dir una cosa es disparat per ell. Esta trastonat, i al vore que no anaba a aconseguir que continue la ola, es suicida. De veres algú pot fer això? La societat pot influir tant en les persones? Tan debils som?... Pensem les cosses i utilitzem la raó, que per persones com aquesta alemanya va a acabar com va acabar.

Aquesta pel.lícula acaba amb el professor detingut, un alumne mort, i un altre ferit... Alguns estan molt arrepntits de deixarse portar d'aquesta manera. 

M'ha agradat moltísim aquesta pel.lícula, per que mai imaginaba que sería d'aquesta manera, ni sabia que la gent era així, em done conta de tot el que pot pasarnos hui dia, i de que si podem evitar en qualsevol circumstancia un succés aixi... hem de fer-ho, per que aquest es un joc molt perillós.

FÍ

Si poguera llegir el llibre on està escrit el meu futur, el llegiría?

Aquesta pregunta es molt dificil de respondre. 

Per una part si el tinguera davant, qui sap, no podria resistirme a agafar-ho i fullejar-ho. Però jo crec que m'arrepentiría. Tindría por, per que, i si allò que m'ocorrira no m'agrada? No tot poden ser cosses bones...

Jo pense que no el llegiria, el futur es una cosa incerta, que mai ningu concec, podem pensar això passarà segur, però i si no pasa? No tindrem mai la resposta.

Per a mi allò que ara importa es el present, qui soc ara, com soc ara, i que tinc ara mateix, el que tinga mes en davant no importa, ni vuic saber-ho, per que tindrè mes cosses, però tambè perderè moltes.

I si allò que ara es tan important per a mi en un futur no el tinc, preferisc no saber-ho, aixì viurè el present amb l'esperança de que el futur s'apiade de mi, no amb la certesa de allò que farà.

Si tinguera aquest llibre a les mans li pendria foc, per que el futur ha de ser sempre a les meues mans, a les meues actuacions, a les meues decisions, no grabat a un  full i amb un destí marcat.

El que ha de pasar, pasarà, i es millor saber-ho quan hi haja que saber-ho, no viure amb el remordiment de saber en tot moment que va a ocorrer i menys si allò que ocorrira suposa un fort colp per a tu.

Per a qué vivim?

Aquesta potser es una pregunta mundialment feta cadascuna de les persones, se l'ha feta alguna vegada.
L'home sempre s'ha preguntat cosses sense resposta, o que cadascun pot aplicar la seua resposta  i cada persona considerarà una resposta com a vàlida. Però... per a que?
La meua resposta potser siga poc profunda, o poc espiritual.
El fi que jo done a la meua vida, la meua propia resposta de per a que vivim? Es molt clara i senzilla.
Jo pense que visc per a disfrutar.
Disfrutar no significa fer el que hem done la gana sense respetar res. Disfrutar significa no tindre por a res, allò que m'agradaría fer ho he de fer. Jo ara estudie, potser estudiar no siga molt divertit però de manera indirecta estic disfrutant. Per que amb els estudis que ara estic fent tindré un camí a disfrutar, tindre un treball, a ser posible en el que a mi m'agarade, això es disfrutar, amb aquest treball m'estabilitzarè, formaré una familia, tindré la meua casa, la meua vida i disfrutaré de tota ella amb les persones mes importants per a mi.
Aquest es el fi de la meua vida, esforçarme ara que estic a temps de fer que tot en un futur siga bó per a mi i quan arribe aquest futur que ara pareix tan llunyà, disfrutarè. Ho faré i pensaré que tot aquest esforç que ara estic fent tindrà la seua recompensa.

PRECEPTE DE DESEMBRE

Si ja saps el que has de fer i no ho fas,
estàs pitjor que abans

Aquest precepte te molta raò. Quan tenim un problema, el primer que fem es trobar una soluciò, aquesta soluciò de vegades es molt dificil de trobar, al llarg de la nostra vida tenim molts dubtes sobre que fer en moments determinats. Però, que ocorre quan ja hem trobat una resposta, una solucio?
Quan la trobem, hi ha que aplicarla, potser que no siga la correcta, que no solucionem el problema o que la solucio no done el resultat que esperabem. Pero sempre que tingam una posible resposta hi ha que aplicarla, per absurda que siga. 
Si tenim aquesta resposta però per por, per si no es la bona, o per que no acabe tot com nosaltres volem no podem deixar-ho pasar. Hem de posarla en marxa, encara que despres hi haja que buscar una altra.
Si no ho fem, mai solucionarem el conflicte, estarem encara pitjor, sempre tindrem a la ment: i si haguera fet això? que haguera passat? i ens sentirem encara mes malament, per no haber-ho fet. Amb nosaltres i amb els demes sense aplicar la solució l'unic que fem es allargar el conflicte i potser en moltes ocasions quan volguem aplicar la solucio sera masa tard i haurem de buscar una altra resposta.

Precepte de novembre

“No et preocupes,
al final tot ix bé
i si no ix bé
és que no és el final”
Shakespeare

o el que es el mateix:
“I si el conte acaba malament,
No et preocupes
Tornaràs a menjar perdius
en la pròxima temporada de caça”

Aquest precepte em fa pensar, però de manera positiva, es a dir, he llegit això i m'ha donat una esperança, un somni que per mal que isca tot no ha acabat, i encara estas a temps de complir-lo. Quan les cosses no ixen com esperem, un examen suspes, una discusió inesperada, nosaltres ens desilusionem, pensem, no pot ser, jo no puc amb tot açò, per que a mi? Aquesta pregunta no te una altra resposta que aixó ha passat per que sí, nosaltres no podem elegir, i som persones ens equivoquem, no tot eixirà prefecte. Per aixo aquest precepte m'anima, em fa veure que si avui no ha sigut el dia que esperaba, demà ho serà per que tot s'arregla, i tot, la vida, les persones... canvien el seu rumb i nosaltres podem fer-ho, podem aconseguir tot allò que volem, encara que el primer intent isca malament, podem rectificar, tornar-ho a intentar i guanyar la batalla que ens proposa la vida.