"LA ONA"

LA ONA:

Aquesta pel.lícula m'ha agardat molt, ha sigut interessant, vore com de fàcil es caure una altra vegada en els problemes i els herrors que es van cometre al llarg de la nostra història. I jo pense, si una cosa tan greu com aquesta que es fixar una autocràcia, es a dir, arrebatarnos la nostra pròpia llibertat que com a humans es correspon, és tan fàcil que es produïsca a la nostra societat, que pasa amb els nostres problemes? Tots pensem que dels errors s'apren però aquesta pel.lícula em fa comprobar que no. Per tant, que pasa amb els meus errors, tornaré a creuarme amb la mateixa pedra pel camí i tornaré a caure a causa d'ella? Ha sigut una cossa que m'ha intrigat molt

Una altra cosa important, nomes començar la pel.lícula la primera frase que es sent és: "Basada en fet reals". I jo pense, de veres? com pot la gent ser d'aquesta manera? Al principi de la pel.lícula en sentir això mai imaginaba que seria d'aquesta manera, com pot haver un fanatisme tan gran per una cosa que ha aparegut fa dos dies com a experiment? No m'esperaba res així.

La pel.l,icula comença quan li diuen al profesor Rainer que ha de donar una classe d'autocracia, ell no fa mes que queixar-se per que no vol donar aquesta classe, vol explicar un altre tipus de govern. Ja de primeres no se sent be amb el tema, perque? Si després a la llarga de la pel.lícula hi ha un moment que fins i tot pareix obsesionat, que la seua dona li a der dir que ell no vol acabar amb aquest grup que havia format per que se sent volgut, aclamat per tots, per que per un moment jo pense que fins ell cau en la trampa del poder, se sent important i no vol renunciar a allò.

El mes sorprenent de tot, es que quan es forma el grup de l'ona els seus membres extenen el seu grup al seu ambient, els chics tenen un equip de waterpolo i ells mateixos començen a introfuir el grup a l'equip. Tambè tenen un grup de teatre i a ell tambè comença a estendres "l'ona"

DILLUNS:
Aquesta pel.lícula ens mostra etapa per etapa la evoluciò de l'autocracia.
El fí d'aquest profesor es demostrar als alumnes allò que es l'autocracia. Primer de tot els preguntan sin això podría tornar a ocorrer a alemanya. La rsposta de tots es que no. Jo quan vaig escoltar la pregunta tambè vaig pensar que no, per que mai m'hi imaginaba que fora tan fàcil convencer a un grup tan gran de gent.

Diu que l'autocràcia es quan el poder del govern el te un individú o un grup, i ells poden cambiar les lleis com volen. Sempre m'he preguntat com podia ocorrer això i amb aquesta pel.lícula ho he entés. Quan algú té el poder primer per a aconseguir que els altres el segueixen ho pinten tot molt bè. Com el profesor: "som un grup, i com a grup hem de estar junts" i d'aquesta manera se que es una menjada de cap, es una manipulaciò de la societat.

El profesor pensa que la millor forma d'explicar l'autocracia es demostrant-la. Al llarg de la setmana ho fa. Primer comença fent que els alumnes es dirigeixen cap a ell com a senyor. Ja a començat el procés d'una dictadura posant-se a ell mateix com a lider. Jo pense que quan ell va tindre aquesta idea mai s'imaginaba que anava a ocorrer tot el que succeix al llarg de la pel.lícula.

Com tots els grups, o totes les dictadures, hi ha oposiciò, es a dir, gent que no accepta les normes d'aquest grup per tant va en contra d'ells. I el que fan es cencurar-la, imposa respecte als alumnes que no volen participar en el seu grup. Aixo m'ha sorprés molt, el que no li agradi s'en va, es a dir, no accepten que ningu els porte la contraria, i jo pense i si ara on vivim fora així? que fariem? seria una bogeria... doncs que podem arribar a això ho demostra aquesta pel.lícula.

Una oració que m'ha cridat l'atenció: "El poder mediante la disciplina". És una oració terriblement, imposadora, es a dir... trau tota la llibertat de la persona, qualsevol proposta es retenida, no acceptes, càstic. No tenen res a dir. Imaginem que aixó passara ara?

Hi ha una part en que el professor explica quins factors favoreixen l'aparicio d'una dictadura: desempleig, injusticia social, disgust amb el gobern... Quan escoltava això pensaba... ara maetix la situació que estem vivint es aquesta... tothom infeliç amb el govern, la crisi, la gent sense treballar, la falta de diners... i si nosaltres, amb tots aquests factors arribem a aixó? Pensem que no pero... mirem ucrania, quasi arribant a un colp d'estat... He reflexionat molt amb el que pot ocorrer... i deveres que no veia ja la dictadura tan lluny com pensem.

El sorprenent de tota aquesta simulació es que els alumnes ho acceptaven, els agradaba la idea, pensaben primer com a un joc, deien a les families que els agradaba... Però hi ha vegades que allò que comença com un joc no acaba ve. Encara que no te res a vore això m'ha fet pensar en mi. Potser que en una situaciò meua allò que tinc com a joc acaba malament... llavors pense no obsesionarme amb les cosses, i pensar amb realitat en les cosses.

DIMARTS:

La dictadura continua en marxa, ja comença a ferlos caminar com a soldats, els comença a dir que baix seu es troben els seus oponents, i tots els estudiants començen a pisar mes fort com volent caure sobre ells. M'he quedat sorpresa amb la ràpida reacciò dels alumnes, les ganes amb que ho feien com si ho cregueren de veres, i volent caure sobre ells.

Tambè junta gent amb bones notes amb gent de notes dolentes, una alumna es queixa per que així dona a saber qui te males notes. Jo pense que aqui es quan ell comença la fase de la força, es a dir, en el mateix grup crea superioritats, deixa al descobert als menys forts. Jo pense que això es injust, es tractar a uns superiors als altres, i tots som iguals com a persones.

Diu una frase: "La uniformidad elimina la diferencia social". A ells els fa anar amb uniformes, els vol fer entendre que d'aquesta manera tots son germans, es una representaciò de que son un grup. Però en la meua opiniò, ès una manera de imposarlos sumisió.

DIMECRES:

Es proposa donar un nom al grup, sugereixen: "La ona" Per que son una ona de gent, tots gunts una sola cossa. Creen un logo propí per al grup, una simbologia. Fan publicitat del grup, es donen a coneixer. imaginem per un moment com jo he fet, que es creara un grup així al nostre entorn, o simplement al govern, imaginem que caos sería. Tornariem a caure en els errors del passat.

Llavors alguns alumnes començen a obsesionar-se. Defensen el grup, un friki de clase anava a ser rebentat per uns punkis i els de la ona el defensen cosa que mai farien si no perteneixeren els dos al grup. Per la nit fan graffitis per tota la ciutat amb el seu simbol, deixen per tota la ciutat pegatines amb la seua identitat, deixen rastre per la ciutat, Inclús un alumne fa un grafiti a l'ajuntament, es juga la seua vida pel grup, com si no tinguera res més, allò es la seua misió més important. Com algú pot obsesionarse d'aquesta manera ? Jo pense que no podria tindre tanta devoció per una cossa així.

DIJOUS:
Fan una salutaciò de grup, del tipus hitler alçant la mà, pero ells amb forma de ona. Aixó per a mi ja es una exageraciò, jo no podria ser així, no dominada per ningú així. Em sentiria totalment malvada, com hitler igual.

Comença a unir-se molta gent al grup, gent de l'escola, del barri, del entorn. Es crea la opociciò contra ells, no només a l'escola, fins i tot als carrers, grups de pensaments diferents. I la ola s'enfronta amb ells, respectant les seues idees i imposantles, reprimint-los. Fins i tot un d'ells, el més obsesionat du una pistola. Que pasa? Crec que hui en dia no de manera tan exagerada tambè vivim això, els terroristes, els grups encara del nacisme, els petits grups de barri, les màfies, les sectes, imaginem que començaren a fer això, guanyaren participants, poder i començaren a oprimir a tots els que no accepten el que diuen, això pot pasar... encara que nosaltres ni ho imaginem.

El lider, es a dir, el profesor, ja comença a tindre seguidors fidels, l'alumne obsecionat, li proposa ser el seu guardaespaldes, segons ell la oposiciò atacarà i tentara contra ells. M'ha fet pensar que no se... pobre xiquet, quina despreocupaciò mes gran per part de la seua familia per a autosometer-se a una persona d'aquesta manera. I d'aquesta manera done gràcies encara que de vegades m'enfade, al amor que em dona la meua familia.

La oposiciò, mentre la ola fa una festa a la platja, fa propaganda anti-ola. imprimeixen moltisims cartells per a colgar-los per l'institut i conçienciar a la gent de que es incorrecte tot aquest procediment que estan impartint. Pero i amb el grup tan gran que es l'ona admire com son capaços els oponents a plantar-los cara, podrien si no foren una minoria tan petita. Que aixó es el que ocorre hui dia, la minoria no es ni escoltada.

DIVENDRES:
Els alumnes en vore la publicitat anti-ona començen a destruil-la, no volen cap oposició, i menys publicitat.
Al començament del partit de waterpolo, donen camises blances (el seu uniforme de grup) a tots els que entren, no deixen passar ningú sense aquesta camisa. La llibertat ja ha sigut totalment eliminada, o pertanys al grup o no participes en res. Que pensem d'això?... Si acorreguera hui dia, estariem presenciant esclavitut al segle XXI.

Les estudiants, reparteixen aquesta publicitat durant el partit, la gent comença a pegar-se, els jugadors tambè, formen un enorme rebombori, una pelea gegant. De veres? arribar a tant es pot? Pegarse, sentir mal, per la dignitat del teu grup? això trenca amb totes les lleis actuals pacifistes, es una mala imatge de allò que esta bè, es  totalment anti-ètic, no es una moral social ni mundial ni res.

La parella d'estudiants tambè em crida l'atenciò. Marc està tan ficat al grup, que pega a la seua estimada, a la persona que mes vol per oposar-se al seu grup. El xic comença a sentir por. Normal, es a dir, s'ha donat compte que se li ha pirat el cap, li dona igual tot, nomès pensa... el grup, el grup, el grup. S'ha perdut fins i tot el valor de l'amor, que pasaria si això ocorreguera ara? Si el meu nuvi em picara per no acceptar allò que ell em diu... cada vegada em sorpren mes la pel.lícula.

DISABTE:

Es fa com una asamblea de la ona, ja son com un estament, es una reuniò. S'ajunten moltísims membres de la ona. Son tantísims, que si ara mateix es produira això açí, podrien alçar-se sobre les opinions dels altres, donar un colp d'estat i implantar-se una dictadura a espanya. Així de fàcil ho veig jo amb la forma de pensament de tota la societat, i de la gent de la pel.lícula.

El profesor comença a llegir parts de les opinions dels membres del grup. I declara que no vol acabar amb la ola. Publicita la autocracia i diu que vol fer història, fer-se amb tot, això als alumnes els produeix exitaciò, els agrada la idea. La meua pregunta és: com podem tindre els humans tants desitgos de poder? No la he pogut respondre.

Marco li diu que han de acabar amb el grup, fan agafar-lo i el profesor proposa matar-lo, el sorprenent es que ningú diu que no a la seua proposta. I llavors apareix la trampa. Conta que a les dictadures es feien masacrar als oponents. I els pregunta: Us doneu compte de que hui dia si que es pot implantar una dictadura? Tots es queden muts. El profesor té molta raó. Jo tambè em quedaría així, emmudiria de vore com en una setmana podria cambiar tot, tot el que hui tenim, tot el que som, la nostra dignitat, la nostra originalitat... tot.

Llavors la ola s'ha acabat, però... no tots accepten que s'acabe. El friki, aquell que feia de guarda espatlles del profesor, trau un arma, diu que la ona es la seua vida i que no poden acabar amb ella d'aquesta manera, un alumne que l'intenta dir una cosa es disparat per ell. Esta trastonat, i al vore que no anaba a aconseguir que continue la ola, es suicida. De veres algú pot fer això? La societat pot influir tant en les persones? Tan debils som?... Pensem les cosses i utilitzem la raó, que per persones com aquesta alemanya va a acabar com va acabar.

Aquesta pel.lícula acaba amb el professor detingut, un alumne mort, i un altre ferit... Alguns estan molt arrepntits de deixarse portar d'aquesta manera. 

M'ha agradat moltísim aquesta pel.lícula, per que mai imaginaba que sería d'aquesta manera, ni sabia que la gent era així, em done conta de tot el que pot pasarnos hui dia, i de que si podem evitar en qualsevol circumstancia un succés aixi... hem de fer-ho, per que aquest es un joc molt perillós.

FÍ