martes, 4 de febrero de 2014

Revelión en la granja

RESUM: REBELIÓN EN LA GRANJA



Aquest llibre tracta sobre una granja en que els animals es revelen contra els humans. Els expulsen de la granja i començen a imposar les seues normes. Però el que de veres es forma es una dictadura portada pels porcs, primer per a ser aclamats fan moltes promeses, cap complida. Despres poc a poc van cambiat tot en benefici própi. Els animals començen a tindre por per com actuen els porcs però aquestos els engganyen fent vore que tot el que fan està bé encara que tinguen que utilitzar uns mitjans no molt agradables. Però quan per fi tenen el poder total sobre els animals, els porcs acaben transformant-se en els amos de la granja al igual que ho havien sigut abans els homes, homes als quals querien aniquil.lar i acaben ajuntant-se amb ells per a fer les seues costums. Res del que havien fet ni el fi que tenia la revolució va ser alló que va ocorrer.


CAPITOL 1:
Res mes començar aquest llibre ja parla d'un dels problemes més importants que sofrix la societat hui dia, jones anava borratxo i es va deixar el galliner obert. Aquest error per part de l'home fa que es produisca la revolució. Pense en les cosses, som joves i ens agrada beure alchol però, de veres pensem les repercusions que tenen a la nostra vida aquestes decisions que prenem?

Quan el porc major fa la reunió, ja esta fent el mateix que els humans, encara que es el que vol evitar. Esta imposantse, té força i respecte dels animals, per tant imposa les seues idees, si que te bastant relació amb tot el que va ocorrer en la història de la nostra humanitat.

Diu que el burro era el animal que mai reia a la granja i ell mateix diu: "Mai trobe motiu per a fer-ho". Aixó m'ha inspirat molta tristesa, es a dir, com algú no pot tindre motius per a sonreir? Jo no imagine la meua vida d'aquesta manera, un dia sense riure es un dia perdut, un dia que he tingut dolent o que m'ha passat alguna cossa. Imaginem per un moment que tots els dies foren així...

Una cossa que si que m'ha agradat es quan la yegua li possa la pata als anecs per a que dormiren. Per a mi aixó representa la societat ideal, la societat que tots nosaltres hauriem de formar. Tots units, ajudant-nos uns als altres i com a únic objectiu de trobar el benestar de tots.

"Qual es la realidad de esta vida nuestra?" Es una oració aplicable a cualsevol àmbit... quina es? Em fa pensar amb la que hui dia vivim, la realitat de que no hi ha diners, la gent no pot treballar, molts es queden sense res, uns altres moren de fam, i nosaltres, que fem per a solucionar-ho? RES.

"Naixem, ens suministren menjar, ens obliguen a treballar i quan ja no servim per a res ens maten". Em fa referencia de manera simbolista a nosaltres. Naixem, treballem i morim, ningú ens obliga però és el que s'ha de fer, allò que es correcte, guanyarte la vida amb els fruits de la teua collita. M'agaradaria que les cosses foren d'una altra manera.

CREEN UN HIMNE: "Besties d'inglaterra" Es com quan a l'URRS comença la revolució, tots els que no volien aquella forma de govern s'ajuntaben, anaven formant cada vegada un grup més gran amb mes membres, per a que? Per a aconseguir allò que volíen, encara que no intentaren aconseguir-ho de la manera correcta.

CAPITOL II:
Tres nits després el porc mor. Es la realitat, quan algú s'alça sobre els que tenen el poder se'l fa callar, aquesta es una forma de demostrar-ho. Per a mi aixó no està bé, no podrien les societats, la gent, pensar les cosses, raonar i dir: anem a contrastar totes les propostes i elegir la mes correcta. NO, han de fer silenci als contraris.

Quan començen els animals els plans de revoluciò, hi ha alguns que no queden del tots convencuts, es a dir, de manera indirecta volen a l'home però no volen estar sense ell. Un caball volia el sucre que li proporcionaba l'home, les cintes per a les crins. A vegades hi ha situacions a la vida anomenades ni amb tu ni sense tu, i quan hi ha un dilema així no podem decantar-nos per un costat senser pensar allò que implica, per que pot ser no es el que de veres volem.

Començen a difondre les seues idees entre els altres animals. Això m'ha fet pensar en situacions llunyanes pero a la vegada no tant. Es com quan a cassa vols eixir per la nit, la mare no et deixa i ten vas cap al pare per a que ell et diga que si, lo començes a fer coure el cap fins que et diu parlaré amb la mare. Estem fent una imposició d'idees com un dictador a la nostra pròpia casa.

La revelió comença amb la fam dels animals. Com va començar a l'URRS. Com podem començar nosaltres ara per la falta de treball, les limitacions, i les carencies... pensem-ho.

Quan expulsen l'home de la granja, ha començat el seu mandat, la seua dictadura. El primer es que cambien el nom a la granja, no volen tindre res referent als seus enemics. Es com que es crea un odi tan gran, que no poden ni olorarlos. Jo ara mateix podría odiar a les persones amb la idea de aprovar el curs, començe a contagiar aquest odi als meus companys i arriba un moment que els odiem tant que no podem ni veurels. i em pregunte, es així com la gent arriba fins i tot a matar? Si ho crec així.

Proposen uns mandaments, uns mandaments reestrictius i clars, mandaments que més endavant causaran polémiques injustes. Hui dia podria ocorrer alguna cosa així. I jo pense que sería horrible. Crear unes normes, que siguen imposades en mi i o las respecte o las respecte. No, jo valore més la meua llibertat que qualsevol grup.

CAPITOL III:
Els animals fan tot el treball de les persones, es a dir es repeteix una altra vegada allò del ni amb tu ni sense tu. I em pregunte, feia falta desfer-se d'ells si ara els necessites o actues com ells? I em done compte que moltes vegades diem dels altres els seus defectes, i nosaltres tambè els fem.

Els porcs varen tindre el mandat per ser els mes inteligents. Per que algú tinga inteligencia sobre els altres no te que estar per damunt ni controlar als altres. Jo no em deixaria dur per algú només per que siga més inteligent que jo, pot ser que aquesta inteligencia només la utilitze en benefici pròpi.

Tots els animals havien colaborat en la collita. Però el seu objectiu no era bó, no ho feien amb el pensament de vaig a fer-ho per que es el necessari, el bó per a mi i per als que es troben amb mi. No, ho feien amb l'unic objectiu de guanyar als homes i sentri-se orgullosos de fer-ho millor i més ràpid que ells. I aixo ens pasa a nosaltres moltes vegades, que no actuem per voluntat própia si no impulsats per ser els millors.

Ara que els humans no estaben tot els sentava millor. Conclusió: un valor molt dolent, la avaricia, ara que tot es seu i no han de compartir-lo amb ningú els agrada molt més. I situacions així mils hi ha a totes hores a les nostres vides. Per que som uns egoistes i no volem compartir.

Fan fins i tot una bandera, i diuen que representa la república dels animals. Aixó es una manera de distinciò, qui aclama esta bandera és perteneixent a aquest grup. Aixó esta mal, la bandera d'espanya si, representa a tots els espanyols, però només es una bandera, tan jo com un alemany o un llatí, seguim sent persones, i com a tals em d'acceptarnos.

"Cuatro patas si, dos pies no" Es directament allò que fulmina amb els oponents, si les paraules mataren aquesta sería la condena de qualsevol humà en aquest cas. Pero imaginem que aixo es tractara amb " Dictadura si, democracia no" Que fariem? I que pasaria si ho diera molta gent?

Els porcs deien que els humans separaben als animals de la seua familia, però quan naixen els gosos ells fan el mateix. S'els emporten per a inculcar-los les seues idees i per a tindre una nova generaciò amb caracter revolucionari. Es com si ara mateix es fera això o es començara a segrestar xiquets i a imposar-los idees autocràtiques al nostre temps. Sería la perdició de tot el que hui coneixem.

Ja començen les desigualtats, la llet i les pomes per als porcs. Per que? Ells donen una resposta que pareix raonable i tots l'accepten sense dir res. Que pasaria si algú fera aixó amb nosaltres? Viuriem en un mon d'engany com ocorre a qualsevol dictadura que encara perdura al mon.

CAPITOL VI:

Jones contaba el que li havia ocorregut, i els altres granjers en comptes de intentar ajudar-lo simpatitzen amb ell per a vore com traure benefici pròpi. A mi em fa pensar en els amics, en la falsetat, es com si un amic o amiga meua estiguera sent-lo per conveniencia. Em sentiria molt despreciada.

Quan es va difondre la idea de que hi havia una granja governada pels animals totes les besties de les granjes començaren e portar-se malament. Aixó m'ha fet pensar en les persones, per que aquests animals representen a les persones, que es deixen endur per el que els altres diuen.

Els humans, tambè començaven a formar un grup, es comença a crear un bàndol enforntat. Pegaben alas animals quan cantaven el seu himne o predicaven els seus mandaments. Comença la lluita. Així de fàcil es com podem caure a una guerra hui dia.

S'enfronten humans amb animals a la granja de jones. Guanyen per segona vegada  els animals. Aixó crea més tensió als humans. Una situació així, em fa pensar amb tristesa, com d'un dia a un altre persones que anaven juntes i que es respectaven les unes a les altres terminen enfrontades.

El caball, boxer, havia matat a un home amb la seua herradura, ell es sent molt malament, no volia arribar a aixó. Es deveres el que ocorre en qualsevol situació. A mi em recorda a una discusiò que vaig tindre amb ma mare, la pobre va acabar plorant. Després jo em sentía tan malament que no sabía que fer. Sabía que havia actuat malament però no volia reconeixer-lo i no li vaig demanar perdò.

Apareixen els primers efectes militars al grup. Hi havia condecoracions. I jo pense, com es pot premiar a lgú per comtre actes tan dolents com es assasinar a algú? O no arribar tan lluny, per picar a algú, com podem premiar aixó? 

CAPITOL V:

Començen els problemes, una yegua anyoraba als humans, després de alló que havia ocorregut, va huir de la granja, ella no odiava als humans, volia les seues caricies, el seu sucre, les cintes del pel. Sempre en totes les situacions de la vida hi ha gent que li agrada unes cosses y a altra gent unes altres. Aixó s'ha de respectar. Ells no ho fan, no tornen a pronunciar el nom de MOLLIE. Ja fan com si no la conegueren.

Començen a haver enfrontaments entre els pròpis procs, que duien el mandat de la granja. Imaginem-ho si fins i tot qui mes unit hauria de estar es qui mes es separa, que pasa amb les persones? Que en comptes de colaborar tots junt unicament competim entre nosaltres.

Una altra cosa que em crida l'atenció es que odien als seus oponents, els humans, però utilitzen les seues tècniques per als bens propis. Nosaltres tambè actuem d'aquesta manera a la vida, quan hi ha una competiciò, sempre busquem saber les estrategies dels altres per a aplicar eixes i altres de millors.

La granja es divideix sobre l'asumpte de possar electricitat. Es formen dos bandes cada una amb un porc com a representant. És exactament com a l'URRS, apareixen els problemes interns del país, no nomes amb els de fora. Aquest es el defecte de l'esser humà, en comptes d'ajudar-se es compliquen més.

Un dels porcs ja hhavia reclutat als seus "camarades" i en vore que el poder que ell volia tenir l'anava a conseguir un altre, mana als gossos que l'ataquen. Expulsen al porc de la granja, l'altre naopleon, ja tenia tot el poder a les seues mans, havia eliminat la competencia i tenia un exercit propi de seguidors( els gossets reclutats). Aquesta ansia de poder es la que tots els humans tenim, per que som ambiciosos y volem sempre mes i mes i mes.

Napoleon comença la seua dictadura, diu que totes les decisions les pendrà ell i els seus fidels. Aquell que no ho accepta és eliminat. Pero encara així ssintenta persuadir a tots els animals. Els fan vore que ell ho fa pel bé de tots. Aquesta es una manipulació que segons es troba la situació hui dia, si s'utilitzaren aquestes tècniques, tots seríem esclaus d'una dictadura.

El porc no estava en contra de les idees de l'altre, només ho aparentava per a eliminar-lo. I jo pense, per que? Amb la facilitat que sería col.laborar tots junts per a fer el que tots volen, per que han d'eliminar als que volen el mateix? Per poder.

Començen les imposisions, es a dir, tot es voluntari, però si no ho fas, menjes més. Es una manera de dir, jo no t'obligue a fer una cossa, pero si no la fas tindrás un càstic. Aquesta es la vida que busquem? Una vida basada en el càstic? 

Comença l'escasesa a la granja. I napoleon decideix fer tractes  amb humans. Primer van en contra d'ells, ara els necessiten, no serà que no son tants dolents? No es pot crear una armonia entre animals i humans? 
Les ganes de poder d'un dictador son mes grans que aixó.

Els éssers humas li propocionen ajuda, però no per a bé. Creen el mateix sistema que el lider de la granja havia fet, mostra aprovament, ajuda però el que deberes vol es la destrucciò de la granja. Odien a aquests animals per que havien demostrat ser superiors a ells. Aixo s'anomena el ego. Tenim tant nosaltres, que no podem permetre que ningú pase per damunt d'ell.

Li donen el títol del "lider" al porc Napoleon. Ja el tenen com a persona important, ja li han donat el nom que indica que allò que ell diga s'ha de complir només per que es la seua voluntat. Mai podem permitir aixó a les nostres vides, a mi no m'agradaria gens haver de complir ordres, no soc escalu de ningú.

Es destrueix el molí a causa de fenomens naturals. Però diuen que ha sigut el porc que va haver d'huir de la granja. Volen ficar a tots els animals en contra d'ell. D'aquesta manera jo pense que el que volen es que encara que ell torne i conte cosses als animals no el creuen, el prenen per traidor i ningú escolte les seues idees, d'aquesta manera Napoleon te el poder asegurat.



CAPITOL VII:

La grannja poc a poc anava desmoronant-se, arribava l'hivern i no tenien menjar, però no volien que ningù al exterior sabera aixó. Jo pense que es per que les persones som dolentes igual que els animals, davant d'una lluita es busca la debilitat de l'altre com a estratègia.

El porc es tractat com a deu, es a dir, va fins i tot amb una escolta de gossos per si algú s'aproxima masa. Es impresionant aixó, aquells que tenen el poder necessiten protecció? Aixó es per que d'alguna manera sap que no està fent be les cosses per tant podrien revelarse contra ells i necessita anar escoltat. Jo si sabera que la gent no està d'acord amb mi i poden reaccionar malament tambè aniria escoltada.

Hi ha una petita revolució amb les gallines. La solució que imposa Napoleon es no donar-les de menjar i si algú ho fa serà matat pels gossos. Representa la maldat que hi ha al món. Persones que per complir o que es complisquen les seues metes li dona igual a qui hajen de trepijar. Açí igual, moren nou gallines en aquesta revolució.

Com que els animals ja tenen a l'altre porc com a traidor tot el dolent que ocorre se li atribueix a ell. Napoleon utilitza l'engany per a aprofitarse dels animals i que la seua ira contra aquell porc aumenta. Fins i tot inventen que vol atacar la granja per que ha estat sempre aliat amb els humans. Aixó em recorda als nens petits, quan encara no tenen coneixement, s'enfaden amb un amic i conten mentides als altres per a que no es junten amb ell, aquest pobre xiquet moltes vegades queda sense amics... Així volem que ens tracten? Com a objectes? hui amb mi demà m'ho pense? Increible.

Comença la matança, els animals confesen haber parlat o col.laborat amb el porc expulsat i un a un van sent assasinats. No serà més valuosa la vida d'algú que dirigir les paraules a un contrari? Els animals no saben com reaccionar, però mai s'imaginaben que ocorreguera aixó a la seua granja.

Els animals com colver, començen a arrepentir-se, quan van decidir revelar-se no esperaven allò com a resultat. Aixó m'ensenya una cosa molt important de la filosofia, hi ha que pensar bé la repercusió que tindra sobre nosaltres la decisió que prenem per a solucionar un conflicte.

Sel's prohibeix cantar el que havia sigut el seu himne, Segons els porcs per que ja no hi ha una revelió, alló que buscaven ja ho havien trobat. I els animals ja varen adonar-se de allò que havien aconseguit. Jo m'imagine a la seua pell i pensaría que com he sigut tan boba de deixarme emportar por aquest desig de poder imaginarí.

CAPITOL XVIII:
Els animals volíen tant a Napoleon que li donaven mots d'heroe, inclús amb llagrimes parlaven d'ell.
De veres es pot sentir tanta devociò per algú que ha fet actes com ell? Aixó em fa pensar que de vegades som com els animals, no tenim consciència.

Li havien fet fins i tot un poéma. Era com un déu per a ells. Si hi ha persones que ni tan sols creuen tant en déu com per a aclamar-ho així, per que ho fan amb algú que crea destrucció i basa el seu ser en mentides i repressio?

Els animals conspiraven contra ell, alguns si que saben quan s'ha d'acabar amb alló que esta malament. Volíen assasinar-ho, però una altra vegada s'executen als traidors i se li posa mes protecció a Napoleon.
Tanta protecció es per que sap que el que fa no esta bé, però li agrada més tindre poder que fer les cosses correctament.

El porc agafa com a aliat a un humà. Per que generem tant de odi cap als altres si despres acudim a ells?

Però el porc no sabía que els humans conspiraben contra ells. Els billets d'una fusta que li havien venut eren fals. Napoleon declara la mort a aquest humà. A vegades la ira és mes forta que la consciència i moltes vegades actuem sense pensar bé les cosses.

Els homes intenten derrocar el molí i es produeix una batalla. Que passa quan un treball molt costós acaba en un desastre? Que el pànic pot amb nosaltres...

El molí desapareix, els animals quasi desanimats en vore aixó plens de ira contraataquen. Em fa donarme compte que moltes vegades en les decisions que prenem sobre alló que està bé, son decisions mal tomades per la ràbia, la ira i l'odi...

Els animals perden les seues esperançes, s'adonen que cada vegada està mes lluny el seu somni. Que pasa amb nosaltres? Un somni pel qual hem lluitat per a aconseguir es converteix en un somni imposible... a mi se me n'anirien les ganes de tot...

Els porcs troben whisky. Aixó que critiquem dels altres no es deu criticar per que pot ser que nosaltres acavem com ells... Pense que m'he de fixar en correjir els meus defectes i no en fixarme en els dels altres.

CAPITOL IX:

El caball, boxer, va ser ferit a la batalla, pero ell continua la reconstrucció del molí. De veres es tan important la voluntat d'algú com per a ficar en risc la nostra própia salut? No ho pense, tots tenim dret a que es preocupen per nosaltres i si no podem continuar que sens deixe reposar, no som imortals.

Els animals tenen una idea erronea. Sels ha fet creure que els temps que viuen ara son millors que els de avans, i es creuen lliures. LLIURES? per que? per fer cas a lleis que recolzen la desigualtat? Per permitir que es mate a aquell que no accepta el que un "superior" diu? Per fer cas omis? AIXÓ NO ES LLIBERTAT.

S'implanten mes normes de desigualtat. Els porcs teníen encara més privilegis que els altres animals. Aixó em recorda a la situació d'ara, els rics son més rics i els pobres més pobres. Els porcs tenen mes privilegis encara i els altres animals cada vegada menys.

Els animals estaven contents amb la situació, pensaben que recollien el seu propi treball, aclamaven encara més al porc i que eren els seus própis amos. Aixó es un engany complet. Viuen el mateix que avans només que avans era un home qui recollia el seu treball i ara era un porc.

Es va declarar una república. Napoleon era el seu president. Per que les persones quan veiem que les cosses s'estan fent malament no posem fí a aixó i continuem ? Així som, tot el mon té errors encara que alguns els paguen molt cars.

El caball cau. I el pitjor i el que jo em pregunte es: per que se sent orgullós del seu treball si aquest li ha produit perdre la seua salut?
Per que a vegades l'obsesió és tan gran que dona igual alló que s'ha de fer... el fí justifica els mitjans.

Diuen que han portat a Boxer a un hospital per a ser curat, però anava directe al matader. Aixó m'ha profuit moltísima pena i angoixa... Entregar-ho tot per una causa fins i tot la seua salut, i que aquesta causa et mane directe a la mort... Es molt trist.

Els porcs havien manat al caball a matar per a comprar whisky. Una altra mostra de allò que fa la dependencia a alguna cossa i un altre mutilament a la llibertat.

CAPITOL X:

A la fí, tot ha ocorregut com en el passat temps de la nostra història, totes les promeses han quedat sense complir i la llibertat ha acabat amb una desigualtat i una superioritat d'uns sobre els altres, es aquest el fí que volem per als nostres temps que vivim de desestabilitat? Hem de pensar les cosses bé en aquests moments que vivim i no deixarnos emportar per la desesperació i els sentiments dolents.

Una cossa que m'ha cridat molt l'atenció es que les persones, com el burro, de vegades aparentem una cosa per fora però per dins no es aquesta. Ell mai reia per que no tenia motius, però amb la mort de Boxer encara tenía un humor pitjor. Aixó em fa pensar que tots, encara que aparentem ser forts i que no ens fa falta ningú, per dins tot el món estima encara que siga en silenci.

Tot comença a ser com amb els humans. La granja guanyaba riquesa però els animals no en disfrutaben res d'questa. I llavors... tota la revolució? Tot el que fan per a acabar igual i potser inclús pitjor. Val la pena?

Tenien una visió diferent de les cosses, sel's havien menjat el cap. En cara que veien dia a dia les cosses que feien els porcs amb ell es sentien lliures. No se quin concepte tenen de llibertat les persones... pero si aquest fos el concepte encara viuriem a la guerra mundial.

Tots els animals son iguals pero alguns mes iguals que altres. Els porcs ja teníen tot el control, ja no intentaven caure be als altres animals, ni tindre la seua acceptació, ara que ja ho teníen tot, començaren els colps per a que treballen els animals, amb latigs els castigaben sin anaven massa lents. Aixó em fa pensar en l'abús de poder, ja no es tindre-lo ja és abusar d'ell. I pensar que hi ha al món injusticies així no m'anima.

Intentar derrotar a algú per a després trobar la seua aclamaciò? Aixó es el que van fer els porcs, duien vestimentes, fumaven tabac, bebien alchol. S'havien convertit en una imitació humana, inclús caminaven amb dues potes. Aixó a mi em recorda una cosa molt roina. A LA FALSETAT.

El llibre acaba com havia començat, el nom de la granja era el mateix, i els amos havien cambiat, eren porcs, però simulaven tan bé ser humans que els animals ja no els aribaven a diferenciar.
Tot ha sigut en va, es a dir, l'esforç de tots per a aconseguir una vida millor ha sigut tornar a estar com avans.
Aixó es el que desitje que no ocorrega a la societat i als temps que vivim.

domingo, 2 de febrero de 2014

"LA ONA"


LA ONA:


Aquesta pel.lícula m'ha agardat molt, ha sigut interessant, vore com de fàcil es caure una altra vegada en els problemes i els herrors que es van cometre al llarg de la nostra història. I jo pense, si una cosa tan greu com aquesta que es fixar una autocràcia, es a dir, arrebatarnos la nostra pròpia llibertat que com a humans es correspon, és tan fàcil que es produïsca a la nostra societat, que pasa amb els nostres problemes? Tots pensem que dels errors s'apren però aquesta pel.lícula em fa comprobar que no. Per tant, que pasa amb els meus errors, tornaré a creuarme amb la mateixa pedra pel camí i tornaré a caure a causa d'ella? Ha sigut una cossa que m'ha intrigat molt

Una altra cosa important, nomes començar la pel.lícula la primera frase que es sent és: "Basada en fet reals". I jo pense, de veres? com pot la gent ser d'aquesta manera? Al principi de la pel.lícula en sentir això mai imaginaba que seria d'aquesta manera, com pot haver un fanatisme tan gran per una cosa que ha aparegut fa dos dies com a experiment? No m'esperaba res així.

La pel.l,icula comença quan li diuen al profesor Rainer que ha de donar una classe d'autocracia, ell no fa mes que queixar-se per que no vol donar aquesta classe, vol explicar un altre tipus de govern. Ja de primeres no se sent be amb el tema, perque? Si després a la llarga de la pel.lícula hi ha un moment que fins i tot pareix obsesionat, que la seua dona li a der dir que ell no vol acabar amb aquest grup que havia format per que se sent volgut, aclamat per tots, per que per un moment jo pense que fins ell cau en la trampa del poder, se sent important i no vol renunciar a allò.

El mes sorprenent de tot, es que quan es forma el grup de l'ona els seus membres extenen el seu grup al seu ambient, els chics tenen un equip de waterpolo i ells mateixos començen a introfuir el grup a l'equip. Tambè tenen un grup de teatre i a ell tambè comença a estendres "l'ona"

DILLUNS:
Aquesta pel.lícula ens mostra etapa per etapa la evoluciò de l'autocracia.
El fí d'aquest profesor es demostrar als alumnes allò que es l'autocracia. Primer de tot els preguntan sin això podría tornar a ocorrer a alemanya. La rsposta de tots es que no. Jo quan vaig escoltar la pregunta tambè vaig pensar que no, per que mai m'hi imaginaba que fora tan fàcil convencer a un grup tan gran de gent.

Diu que l'autocràcia es quan el poder del govern el te un individú o un grup, i ells poden cambiar les lleis com volen. Sempre m'he preguntat com podia ocorrer això i amb aquesta pel.lícula ho he entés. Quan algú té el poder primer per a aconseguir que els altres el segueixen ho pinten tot molt bè. Com el profesor: "som un grup, i com a grup hem de estar junts" i d'aquesta manera se que es una menjada de cap, es una manipulaciò de la societat.

El profesor pensa que la millor forma d'explicar l'autocracia es demostrant-la. Al llarg de la setmana ho fa. Primer comença fent que els alumnes es dirigeixen cap a ell com a senyor. Ja a començat el procés d'una dictadura posant-se a ell mateix com a lider. Jo pense que quan ell va tindre aquesta idea mai s'imaginaba que anava a ocorrer tot el que succeix al llarg de la pel.lícula.

Com tots els grups, o totes les dictadures, hi ha oposiciò, es a dir, gent que no accepta les normes d'aquest grup per tant va en contra d'ells. I el que fan es cencurar-la, imposa respecte als alumnes que no volen participar en el seu grup. Aixo m'ha sorprés molt, el que no li agradi s'en va, es a dir, no accepten que ningu els porte la contraria, i jo pense i si ara on vivim fora així? que fariem? seria una bogeria... doncs que podem arribar a això ho demostra aquesta pel.lícula.

Una oració que m'ha cridat l'atenció: "El poder mediante la disciplina". És una oració terriblement, imposadora, es a dir... trau tota la llibertat de la persona, qualsevol proposta es retenida, no acceptes, càstic. No tenen res a dir. Imaginem que aixó passara ara?

Hi ha una part en que el professor explica quins factors favoreixen l'aparicio d'una dictadura: desempleig, injusticia social, disgust amb el gobern... Quan escoltava això pensaba... ara maetix la situació que estem vivint es aquesta... tothom infeliç amb el govern, la crisi, la gent sense treballar, la falta de diners... i si nosaltres, amb tots aquests factors arribem a aixó? Pensem que no pero... mirem ucrania, quasi arribant a un colp d'estat... He reflexionat molt amb el que pot ocorrer... i deveres que no veia ja la dictadura tan lluny com pensem.

El sorprenent de tota aquesta simulació es que els alumnes ho acceptaven, els agradaba la idea, pensaben primer com a un joc, deien a les families que els agradaba... Però hi ha vegades que allò que comença com un joc no acaba ve. Encara que no te res a vore això m'ha fet pensar en mi. Potser que en una situaciò meua allò que tinc com a joc acaba malament... llavors pense no obsesionarme amb les cosses, i pensar amb realitat en les cosses.



DIMARTS:

La dictadura continua en marxa, ja comença a ferlos caminar com a soldats, els comença a dir que baix seu es troben els seus oponents, i tots els estudiants començen a pisar mes fort com volent caure sobre ells. M'he quedat sorpresa amb la ràpida reacciò dels alumnes, les ganes amb que ho feien com si ho cregueren de veres, i volent caure sobre ells.

Tambè junta gent amb bones notes amb gent de notes dolentes, una alumna es queixa per que així dona a saber qui te males notes. Jo pense que aqui es quan ell comença la fase de la força, es a dir, en el mateix grup crea superioritats, deixa al descobert als menys forts. Jo pense que això es injust, es tractar a uns superiors als altres, i tots som iguals com a persones.

Diu una frase: "La uniformidad elimina la diferencia social". A ells els fa anar amb uniformes, els vol fer entendre que d'aquesta manera tots son germans, es una representaciò de que son un grup. Però en la meua opiniò, ès una manera de imposarlos sumisió.


DIMECRES:

Es proposa donar un nom al grup, sugereixen: "La ona" Per que son una ona de gent, tots gunts una sola cossa. Creen un logo propí per al grup, una simbologia. Fan publicitat del grup, es donen a coneixer. imaginem per un moment com jo he fet, que es creara un grup així al nostre entorn, o simplement al govern, imaginem que caos sería. Tornariem a caure en els errors del passat.

Llavors alguns alumnes començen a obsesionar-se. Defensen el grup, un friki de clase anava a ser rebentat per uns punkis i els de la ona el defensen cosa que mai farien si no perteneixeren els dos al grup. Per la nit fan graffitis per tota la ciutat amb el seu simbol, deixen per tota la ciutat pegatines amb la seua identitat, deixen rastre per la ciutat, Inclús un alumne fa un grafiti a l'ajuntament, es juga la seua vida pel grup, com si no tinguera res més, allò es la seua misió més important. Com algú pot obsesionarse d'aquesta manera ? Jo pense que no podria tindre tanta devoció per una cossa així.

DIJOUS:
Fan una salutaciò de grup, del tipus hitler alçant la mà, pero ells amb forma de ona. Aixó per a mi ja es una exageraciò, jo no podria ser així, no dominada per ningú així. Em sentiria totalment malvada, com hitler igual.

Comença a unir-se molta gent al grup, gent de l'escola, del barri, del entorn. Es crea la opociciò contra ells, no només a l'escola, fins i tot als carrers, grups de pensaments diferents. I la ola s'enfronta amb ells, respectant les seues idees i imposantles, reprimint-los. Fins i tot un d'ells, el més obsesionat du una pistola. Que pasa? Crec que hui en dia no de manera tan exagerada tambè vivim això, els terroristes, els grups encara del nacisme, els petits grups de barri, les màfies, les sectes, imaginem que començaren a fer això, guanyaren participants, poder i començaren a oprimir a tots els que no accepten el que diuen, això pot pasar... encara que nosaltres ni ho imaginem.

El lider, es a dir, el profesor, ja comença a tindre seguidors fidels, l'alumne obsecionat, li proposa ser el seu guardaespaldes, segons ell la oposiciò atacarà i tentara contra ells. M'ha fet pensar que no se... pobre xiquet, quina despreocupaciò mes gran per part de la seua familia per a autosometer-se a una persona d'aquesta manera. I d'aquesta manera done gràcies encara que de vegades m'enfade, al amor que em dona la meua familia.

La oposiciò, mentre la ola fa una festa a la platja, fa propaganda anti-ola. imprimeixen moltisims cartells per a colgar-los per l'institut i conçienciar a la gent de que es incorrecte tot aquest procediment que estan impartint. Pero i amb el grup tan gran que es l'ona admire com son capaços els oponents a plantar-los cara, podrien si no foren una minoria tan petita. Que aixó es el que ocorre hui dia, la minoria no es ni escoltada.



DIVENDRES:
Els alumnes en vore la publicitat anti-ona començen a destruil-la, no volen cap oposició, i menys publicitat.
Al començament del partit de waterpolo, donen camises blances (el seu uniforme de grup) a tots els que entren, no deixen passar ningú sense aquesta camisa. La llibertat ja ha sigut totalment eliminada, o pertanys al grup o no participes en res. Que pensem d'això?... Si acorreguera hui dia, estariem presenciant esclavitut al segle XXI.

Les estudiants, reparteixen aquesta publicitat durant el partit, la gent comença a pegar-se, els jugadors tambè, formen un enorme rebombori, una pelea gegant. De veres? arribar a tant es pot? Pegarse, sentir mal, per la dignitat del teu grup? això trenca amb totes les lleis actuals pacifistes, es una mala imatge de allò que esta bè, es  totalment anti-ètic, no es una moral social ni mundial ni res.

La parella d'estudiants tambè em crida l'atenciò. Marc està tan ficat al grup, que pega a la seua estimada, a la persona que mes vol per oposar-se al seu grup. El xic comença a sentir por. Normal, es a dir, s'ha donat compte que se li ha pirat el cap, li dona igual tot, nomès pensa... el grup, el grup, el grup. S'ha perdut fins i tot el valor de l'amor, que pasaria si això ocorreguera ara? Si el meu nuvi em picara per no acceptar allò que ell em diu... cada vegada em sorpren mes la pel.lícula.



DISABTE:

Es fa com una asamblea de la ona, ja son com un estament, es una reuniò. S'ajunten moltísims membres de la ona. Son tantísims, que si ara mateix es produira això açí, podrien alçar-se sobre les opinions dels altres, donar un colp d'estat i implantar-se una dictadura a espanya. Així de fàcil ho veig jo amb la forma de pensament de tota la societat, i de la gent de la pel.lícula.

El profesor comença a llegir parts de les opinions dels membres del grup. I declara que no vol acabar amb la ola. Publicita la autocracia i diu que vol fer història, fer-se amb tot, això als alumnes els produeix exitaciò, els agrada la idea. La meua pregunta és: com podem tindre els humans tants desitgos de poder? No la he pogut respondre.

Marco li diu que han de acabar amb el grup, fan agafar-lo i el profesor proposa matar-lo, el sorprenent es que ningú diu que no a la seua proposta. I llavors apareix la trampa. Conta que a les dictadures es feien masacrar als oponents. I els pregunta: Us doneu compte de que hui dia si que es pot implantar una dictadura? Tots es queden muts. El profesor té molta raó. Jo tambè em quedaría així, emmudiria de vore com en una setmana podria cambiar tot, tot el que hui tenim, tot el que som, la nostra dignitat, la nostra originalitat... tot.

Llavors la ola s'ha acabat, però... no tots accepten que s'acabe. El friki, aquell que feia de guarda espatlles del profesor, trau un arma, diu que la ona es la seua vida i que no poden acabar amb ella d'aquesta manera, un alumne que l'intenta dir una cosa es disparat per ell. Esta trastonat, i al vore que no anaba a aconseguir que continue la ola, es suicida. De veres algú pot fer això? La societat pot influir tant en les persones? Tan debils som?... Pensem les cosses i utilitzem la raó, que per persones com aquesta alemanya va a acabar com va acabar.

Aquesta pel.lícula acaba amb el professor detingut, un alumne mort, i un altre ferit... Alguns estan molt arrepntits de deixarse portar d'aquesta manera. 

M'ha agradat moltísim aquesta pel.lícula, per que mai imaginaba que sería d'aquesta manera, ni sabia que la gent era així, em done conta de tot el que pot pasarnos hui dia, i de que si podem evitar en qualsevol circumstancia un succés aixi... hem de fer-ho, per que aquest es un joc molt perillós.






sábado, 1 de febrero de 2014

Si poguera llegir el llibre on està escrit el meu futur, el llegiría?

Aquesta pregunta es molt dificil de respondre. 
Per una part si el tinguera davant, qui sap, no podria resistirme a agafar-ho i fullejar-ho. Però jo crec que m'arrepentiría. Tindría por, per que, i si allò que m'ocorrira no m'agrada? No tot poden ser cosses bones...
Jo pense que no el llegiria, el futur es una cosa incerta, que mai ningu concec, podem pensar això passarà segur, però i si no pasa? No tindrem mai la resposta.
Per a mi allò que ara importa es el present, qui soc ara, com soc ara, i que tinc ara mateix, el que tinga mes en davant no importa, ni vuic saber-ho, per que tindrè mes cosses, però tambè perderè moltes.
I si allò que ara es tan important per a mi en un futur no el tinc, preferisc no saber-ho, aixì viurè el present amb l'esperança de que el futur s'apiade de mi, no amb la certesa de allò que farà.
Si tinguera aquest llibre a les mans li pendria foc, per que el futur ha de ser sempre a les meues mans, a les meues actuacions, a les meues decisions, no grabat a un  full i amb un destí marcat.
El que ha de pasar, pasarà, i es millor saber-ho quan hi haja que saber-ho, no viure amb el remordiment de saber en tot moment que va a ocorrer i menys si allò que ocorrira suposa un fort colp per a tu.


Per a qué vivim?

Aquesta potser es una pregunta mundialment feta cadascuna de les persones, se l'ha feta alguna vegada.
L'home sempre s'ha preguntat cosses sense resposta, o que cadascun pot aplicar la seua resposta  i cada persona considerarà una resposta com a vàlida. Però... per a que?
La meua resposta potser siga poc profunda, o poc espiritual.
El fi que jo done a la meua vida, la meua propia resposta de per a que vivim? Es molt clara i senzilla.
Jo pense que visc per a disfrutar.
Disfrutar no significa fer el que hem done la gana sense respetar res. Disfrutar significa no tindre por a res, allò que m'agradaría fer ho he de fer. Jo ara estudie, potser estudiar no siga molt divertit però de manera indirecta estic disfrutant. Per que amb els estudis que ara estic fent tindré un camí a disfrutar, tindre un treball, a ser posible en el que a mi m'agarade, això es disfrutar, amb aquest treball m'estabilitzarè, formaré una familia, tindré la meua casa, la meua vida i disfrutaré de tota ella amb les persones mes importants per a mi.
Aquest es el fi de la meua vida, esforçarme ara que estic a temps de fer que tot en un futur siga bó per a mi i quan arribe aquest futur que ara pareix tan llunyà, disfrutarè. Ho faré i pensaré que tot aquest esforç que ara estic fent tindrà la seua recompensa.

PRECEPTE DE DESEMBRE

Si ja saps el que has de fer i no ho fas,
estàs pitjor que abans

Aquest precepte te molta raò. Quan tenim un problema, el primer que fem es trobar una soluciò, aquesta soluciò de vegades es molt dificil de trobar, al llarg de la nostra vida tenim molts dubtes sobre que fer en moments determinats. Però, que ocorre quan ja hem trobat una resposta, una solucio?
Quan la trobem, hi ha que aplicarla, potser que no siga la correcta, que no solucionem el problema o que la solucio no done el resultat que esperabem. Pero sempre que tingam una posible resposta hi ha que aplicarla, per absurda que siga. 
Si tenim aquesta resposta però per por, per si no es la bona, o per que no acabe tot com nosaltres volem no podem deixar-ho pasar. Hem de posarla en marxa, encara que despres hi haja que buscar una altra.
Si no ho fem, mai solucionarem el conflicte, estarem encara pitjor, sempre tindrem a la ment: i si haguera fet això? que haguera passat? i ens sentirem encara mes malament, per no haber-ho fet. Amb nosaltres i amb els demes sense aplicar la solució l'unic que fem es allargar el conflicte i potser en moltes ocasions quan volguem aplicar la solucio sera masa tard i haurem de buscar una altra resposta.


Precepte de novembre

“No et preocupes,
al final tot ix bé
i si no ix bé
és que no és el final”
Shakespeare

o el que es el mateix:
“I si el conte acaba malament,
No et preocupes
Tornaràs a menjar perdius
en la pròxima temporada de caça”

Aquest precepte em fa pensar, però de manera positiva, es a dir, he llegit això i m'ha donat una esperança, un somni que per mal que isca tot no ha acabat, i encara estas a temps de complir-lo. Quan les cosses no ixen com esperem, un examen suspes, una discusió inesperada, nosaltres ens desilusionem, pensem, no pot ser, jo no puc amb tot açò, per que a mi? Aquesta pregunta no te una altra resposta que aixó ha passat per que sí, nosaltres no podem elegir, i som persones ens equivoquem, no tot eixirà prefecte. Per aixo aquest precepte m'anima, em fa veure que si avui no ha sigut el dia que esperaba, demà ho serà per que tot s'arregla, i tot, la vida, les persones... canvien el seu rumb i nosaltres podem fer-ho, podem aconseguir tot allò que volem, encara que el primer intent isca malament, podem rectificar, tornar-ho a intentar i guanyar la batalla que ens proposa la vida.